A Xina han trobat un buda cobert per aigua amb 600 anys d'antiguitat.
En un embassament han trobat un buda de casi 4 metres d'altura. Fins ara estava coberta per l'aigua. Els arqueòlegs creuen que la talla, realitzada sobre un penya-segat, podria datar de la dinastia Ming (1368-1644). Exactament mesura 3,8 metres d'altura i es troba entre dos rius. L'aigua també ha deixat veure la base d'un passadís d'un temple, de manera que un equip d'arqueòlegs submarins està examinant al detall aquests descobriments i treballant en un pla de preservació. Deien que abans era d'aurada (d'or), però amb el pas del temps, al anar-se omplint s'havia quedat cobert per aigua. Les persones l'han pogut veure perquè l'aigua havia baixat 10 metres. AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ: http://cultura.elpais.com/cultura/2017/01/17/actualidad/1484644336_261983.html
Un equip d'arqueòlegs ha descobert un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar davant de les costes de l'illa de Cabrera, a Balears, fa uns 1.800 anys. es troba a 70 metres de profunditat i va ser explorat i fotografiat en detall per dos professionals a l'octubre de 2016. Els responsables de la troballa creuen que moltes de les àmfores que portava el navili estan encara en la seva posició original i que el jaciment ha estat fora de perill dels exploradors furtius tot aquest temps.
NOTÍCIA DE LA NOA!! Un grup d’arqueòlegs descobreix a Grècia una ciutat perduda de 2.500 anys
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Entre les restes que s’han trobat al turó destaquen la plaça d’una ciutat i la quadrícula d’un carrer que indiquen que es tracta d’una gran urbs. El turó amaga molts secrets perquè han trobat restes de torres, parets i portes de la ciutat, però la majoria d’aquests vestigis estan enterrats, sota terra. Han trobat fragments de ceràmica i monedes que poden ajudar a datar l’antiguitat del lloc.
Han trobat un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar a les Balears.
Un equip d'arqueolegs han trobat un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar a les Balears fa 1800 anys. Esta a 70 metres de profunditat i va ser explorat per dos bussejadors a l'Octubre de 2016.
Aqui hi ha el link de la noticia. http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Tanmateix, el descobriment de nous vestigis pot canviar el concepte que es tenia d’aquesta àrea. El lloc explorat és una antiga ciutat pràcticament desconeguda a 300 quilòmetres al nord d’Atenes, situada al voltant i sobre el turó Strongilovoúni, que forma part de les grans planes de Tessàlia. Els vestigis trobats pertanyen a diversos períodes històrics. aquí tenim l'enllaç http://cat.elpais.com/cat/2016/12/13/ciencia/1481627728_488694.html
TROBAT UN VAIXELL DE L'ANTIGA ROMA QUE VA NAUFRAGAR A LES BALEARS FA 1800 ANYS
Un equip de d'arqueòlegs ha descobert un vaixell antiga Roma a les costes de Illa de Cabrera. El vaixell està enterrat sota les àmfores.Es troba en un molt bon estat de conservació es un dels pocs que existeix a la Mediterrània Occidental.Els primers en intuir que podia haver-hi el vaixell van ser els pescadors. Els arqueòlegs seguint les seves instruccions van realitzar tres immersions durant dos dies per documentar-se. Els arqueòlegs creuen que l'embarcació havia de tenir uns 20 metres de llargada. També creuen que estarien cobrint la ruta entre el nord d'Àfrica i Hispanio al sud de França o fins i tot Roma. Amb aquest són 12 els naufragis de l'època clàssica que s'han trobat en les aigües de Parc Nacional de Cabrera.
Un equipo de arqueólogos ha descubierto un barco de la antigua Roma que naufragó frente a las costas de la isla de Cabrera, en Baleares, hace unos 1.800 años. El pecio se encuentra a 70 metros de profundidad y fue explorado y fotografiado en detalle por dos buzos profesionales en octubre de 2016. Los responsables del hallazgo creen que muchas de las ánforas que portaba el navío están aún en su posición original y que el yacimiento ha permanecido a salvo de los expoliadores todo este tiempo. El barco está enterrado bajo las ánforas. http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Aquí mateix, al Vallès Oriental, en una petita muntanya dels primers contraforts del massís del Montseny, d'uns 600 metres d'altura, protegida sota enormes pins i sinuoses alzines, ha estat amagada una durant segles. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins, els únics de la Laietània —la zona ibèrica en què es localitza aquesta ciutat—, que es van salvar de les crítiques de l'exquisit paladar romà. “A les Hispànies els vins lacetans són famosos per la seva abundància, i els tarragonins i lauronencs per la seva selecta qualitat” http://cat.elpais.com/cat/2016/08/10/cultura/1470827585_081727.html
Descubierta una ciudad egipcia de más de 5.000 años
Un grup d’arqueolecs descobreix una ciutat i el cemetiri de 5.300 anys.L’han trobat a 400 m sota el temple de Senti a Egipte.Hi han trobat cabanyes,i estris i eines de perda.Han descobert la tomba del rey Abyados.Gracies aquest descombrimet saben mes historia de la ciutat
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances portant-se un record; sorra, pedres ... Fins que és interceptat en els arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé cada dia. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.
La Guàrdia Civil salva de l'espoli restes del naufragi a Màlaga de 'La Isabella'
El bergantí anglès La Isabella es va enfonsar la nit del 4 març 1855 a causa d'un temporal enfront de les costes de Màlaga. El naufragi del veler va portar al fons del mar les estàtues de marbre italià que carregava en els seus cellers, destinades a decorar una luxosa mansió de Calcuta (Índia). El derelicte va quedar sota les sorres de la Mediterrània, a només vuit metres de profunditat ia uns 300 de la riba, davant de l'hotel Torrequebrada de Benalmádena (Màlaga). Els corrents marins de les últimes setmanes, amb el consegüent moviment del fons, van deixar part de la seva càrrega al descobert (una altra vegada) ia la mercè dels espoliadors. Per això la Guàrdia Civil ha recuperat el material visible. I no ha estat fàcil.
Un arqueoleg va descobrir un crani, camuflat entre les roques, aquest tenia la dentadura gairebé intacta, per la forma del cap es va deduir que era una nena petita. Encara tenia varies dents de llet quan va morir entre els segles I i III. Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor, això va passar al taller de l’escultora Maïs Jorba, i va decidir demanar a les seves amigues que l’ajudessin a posar-li nom, així que després de pensar-s’ho be van decidir posar-li Octavia, ja que hi ha un monument de la mateixa època anomenat així. Prop d’aquell carrer ja es van trobar 11 cadàvers de habitants de la ciutat de Bàrcino.
LA vida i la mort i la violència en què transcorria la quotidianitat duran l’edat mitjana pot llegir-se a través de les restes òssies que ens ha llegat, i que ara exposa el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Un equip de arqueolegs va descubrir un vaixell de l’antiga Roma enfonsat a mes de 70 metres de prufunditat. El vaixell estava en molt bon estat. Estava inalterat des de la seva enfonsament. Es creu que es de origen Sud Africà. I transpontava una mercancies.
La selva amazònica va experimentar notables canvis en el seu paisatge fa més de dos mil anys de la mà d'un poble primitiu que va construir centenars de grans i misterioses rases, comparables geoglifos. Per geoglifos s'entenen les figures o siluetes formades a terra per l'addició ... arlettt
Al Vallès Oriental,en una petita muntanya del Massís del Montseny protegida sota pins i alzines, ha estat amagada durant segles una ciutat perduda. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins. AROA http://cat.elpais.com/cat/2016/08/10/cultura/1470827585_081727.html
HISTÒRIA D'UNA AIXETA Es va trobar a Barcelona una gerra de ceràmica amb aixeta de coure. Els qui ho van investigar va ser la Universitat de Barcelona. Tots, quan ens diuen que pensem en un objecte arqueològic, pensem en cert valor econòmic: joies, ceràmiques de luxe... Però una aixeta és un objecte quotidià, de cada dia. Aquest objecte pot ser una gran font d'informació, com: de l'ús que en feien, costums... Ens porten a la realitat d'aquella època. En resum, un objecte tan senzill com una aixeta ens permet acostar-nos una mica més al dia a dia dels nostres avantpassats i al nostre passat més recent.
Un equip d'arqueolegs han descubert un vaixell de l'antiga Roma, a les illes de Cabrera, en les Balears, de fa uns 1.800 anys. S'ha trobat sota uns 70 metres sota el nivell del mar. I l'octubre de 2016 van fotografiar en detall aquell vaixell. Aquest ha estat ben pantingut ja que poltes de les seves parts, encara estan al seu posicionametn individual.
Més informació a http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Un nova anàlisi d'imatges de satèl·lit ha permès revelar el significat d'unes estranyes construccions a la zona de Nazca, al sud del Perú. El lloc és famós pels seus immensos dibuixos geomètrics visibles des de l'aire i amb un significat que encara continua sent un misteri. Però en aquest lloc també es coneixen un altre tipus de construccions anomenats puquios. Fins ara es pensava que eren algun tipus de conducció d'aigua amb forma d'espiral que s'enfonsa a terra. http://cat.elpais.com/cat/2016/04/19/ciencia/1461050591_166201.html
Los trabajos de rehabilitación en un edificio particular del casco histórico de Toledo han permitido localizar una galería subterránea, de 30 metros de longitud y cuatro de anchura, que formó parte de un gran edificio civil del centro del Toledo romano, hace 2.000 años, y que podrá ser visitada cuando terminen las obras. La alcaldesa de Toledo y presidenta del Consorcio de la Ciudad de Toledo, Milagros Tolón, ha visitado hoy, viernes, los restos arqueológicos, hallados en el subsuelo de este inmueble situado en la plaza de Amador de los Ríos. La galería apareció mientras se acometían unos trabajos para solucionar las pérdidas de agua que dañaban las cimentaciones de la casa. http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486728869_878560.html
La existencia de Tartessos es aún uno de los debates más vivos de la Arqueología española en la actualidad Confirmada y desmentida continuamente por diversos arqueólogos y especialistas, la existencia de una cultura desarrollada en el oeste de Andalucía es uno de los enigmas más relevantes del panorama...
La selva amazònica va experimentar notables canvis en el seu paisatge fa més de dos mil anys de la mà d'un poble primitiu que va construir centenars de grans i misterioses rases, comparables georoglifics. Per georoglific s'entenen les figures o siluetes formades a terra per l'addició de pedres amb una tonalitat que les faci ressaltar que fa a aquest. Els geroglificsmés famosos d'Amèrica són els coneguts popularment com Línies de Nazca". l'enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/22935/cientos-de-enigmaticos-geoglifos-construidos-por-los-antiguos-habitantes-del-amazonas/
A Toledo s’ha trobat una galería subterania a uns 30 metres de profunditat. Forma part d’un edifici civil roma de fa 2.000 anys.Es podrá visitar la galería quan estigui reformada i segura. http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486728869_878560.html
Estavan fent unes obres, i van trobar una cosa extranya. Era una ombra que es confonia entre la terra amb un lleuger canvi de textura i de color. L'arqueòleg no va dubtar que havia trobat alguna cosa. Era un esquelet, que finalment es va saber que es tractava duna nena que es deia Octvia
Barcelona amaga altres Barcelones: la romana, la gòtica, la modernista, l'olímpica i moltes més. A aquesta llista de cognoms se n'hi han afegit dos més recentment. El penúltim el de jueva, després de reobrir les portes el centre d'interpretació del call en què es mostra la plenitud d'aquest moment de la ciutat desconegut per la majoria dels seus habitants actuals. L'últim ha estat la posada en valor de 310 metres quadrats dels 4.000 que explica el conjunt monumental del subsòl del Museu d'Història de Barcelona (Muhba), en el qual es conserven les restes dels primers cristians de la ciutat i de la Barcinona visigoda.
NOUS MONUMENTS ARQUEOLÒGICS MAIES. Arqueòlegs del Projecte La Corona a Petén, Guatemala, van fer la troballa de peces prehispàniques d'aquest lloc, així com del Achiotal. Les peces que daten del període clàssic (320-990 d.C.) van ser presentades en una conferència de premsa, celebrada al Palau Nacional de la Cultura de Guatemala... Ha passat a la Corona i el Achiotal.
L'ENLLAÇ A LA NOTÍCIA: http://noticiasdelaciencia.com/not/22511/nuevos-hallazgos-arqueologicos-de-importantes-monumentos-mayas-en-la-corona-y-el-achiotal/
La casa dels AmantsCastos de l'antiga pompeia, que conserva un fresc en el que apareix un home i una dona que es fan un peto a la cara durant un banquet.
Unos investigadores sicilianos han recuperado 47 lingotes de oricalco y, entre otros objetos, dos cascos corintios en perfecto estado de conservación frente a la costa siciliana.
Descobreixen una ciutat romana en perfecte estat a Guadalajara.
Un equip multidisciplinari d'investigadors i arqueòlegs ha descobert una ciutat romana sota terra en perfecte estat de conservació en el municipi de Driebes (Guadalajara).
Els treballs van començar a l'octubre i gràcies a la utilització de tecnologia com el georadar han conclòs que sota la terra, tot just a 70 centímetres segons l'alcalde, hi ha una ciutat amb els seus carrers, el fòrum, termes, habitatges i temples.
Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB). https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/category/tipus-de-contingut/noticia/page/4/
Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
La prehistòria de Califòrnia va sobreviure la violència de la II Guerra Mundial.
Van trobar que Califòrnia tenia la densitat de població més alta en tota Amèrica del Nord, amb molts grups petits que viuen a prop. Hi havia aproximadament 100 idiomes diferents parlats a Califòrnia en aquest llavors. Les dades van mostrar com l'escassetat de recursos i violència es correlaciona.
L'ENLLAÇ A LA NOTÍCIA: http://www.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/arqueologia/California-prehistorica-II-Guerra-Mundial_0_1001300646.html
De busejar entre rayas i tiburons al Carib a escalar piramides mayas en meitat de la selva.
En el mayor asentamiento maya de Belice se puede pasear por una ciudad que, en su época tuvo el mismo peso político que Tikal y que para muchos es incluso más espectacular. Está envuelta por la jungla, cerca de la frontera con Guatemala, a unos 84 kilómetros al sur de San Ignacio. Su descubrimiento y excavación es relativamente reciente y cada año hay campañas arqueológicas que revelan nuevos detalles. Desde el centro de los templos, palacios, talleres de artesanos y mercados se puede sentir el poder y la gloria de la antigua Caracol. Con 42 metros de altura, el Caana (palacio de cielo) sigue siendo el edificio más alto de Belice.
Els treballs de rehabilitació en un edifici particular del nucli històric de Toledo han permès localitzar una galeria subterrània, de 30 metres de longitud i quatre d'amplada, que va formar part d'un gran edifici civil del centre del Toledo romà, fa 2.000 anys, i que podrà ser visitada quan acabin les obres. L'alcaldessa de Toledo i presidenta del Consorci de la Ciutat de Toledo, Milagros Toló, ha visitat avui, divendres, les restes arqueològiques, trobades al subsòl d'aquest immoble situat a la plaça d'Amador dels Rius. La galeria va aparèixer mentre s'escometien uns treballs per solucionar les pèrdues d'aigua que danyaven les cimentacions de la casa.
Per la seva ubicació, la seva cota topogràfica i la resta d'elements de l'entorn "només" pot formar part d'un edifici "fundacional, del moment en què la ciutat passa a tenir estatus de civitas", ha assenyalat l'arquitecte del projecte, José Ramón de la Cal. "Toledo té l'excepcionalitat que posseeix un gran tresor, que a poc a poc va creixent i anem descobrint", ha afegit el arquitecte.
Les primeres ciutats de la història, on va començar tot, l'escriptura i la civilització, estan desapareixent per sempre a Síria, i abans a l'Iraq, arrasades per saquejos a punta de pic i pala, de vegades fins i tot amb excavadores. Quadrilles de cent o dos-cents homes, pagats amb poques monedes, foraden urbs sumèries o assíries de fins fa quatre mil anys, enterrades a molt poca profunditat, de vegades només mig metre. Treuen peces de gran valor que creuen les fronteres a través de Turquia, el Líban i Jordània, i grans traficants les venen a antiquaris i cases de subhasta a Europa, Estats Units i els països del Golf. Londres és una de les capitals d'aquest comerç il·lícit. És un enorme mercat negre que es desborda per Internet i acaba en grans col·leccions privades, que s'estan creant de manera oculta i escapen a l'estudi. "Els mitjans només es fan ressò de les destruccions del ISIS a Palmira, Nimrud o Nínive, però aquest altre espoli és devastador i sistemàtic, no té comparació en la història moderna i amb prou feines es parla, és una tragèdia per a la història de la humanitat ", explica molt preocupat Manuel Molina, professor investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
Troben un palau sota la «tomba de Jonàs» arrasada per Daesh
Els arqueòlegs que documenten la destrucció de Daesh del santuari de Nabi Iunis a l'Iraq han descobert de forma inesperada restes d' un antic palau assiri desconegut fins ara.
El santuari, que s'aixecava sobre la suposada tomba del profeta Jonàs , va ser dinamitat amb explosius detonats pels jihadistes de Daesh poc després que ocupessin Mossul al juny de 2014. Tropes iraquians van recuperar el passat gener aquest lloc de peregrinació, reverenciat per musulmans, cristians i jueus. Des de llavors s'ha pogut documentar l'extens dany al patrimoni ocasionat pels gihadistes.
Més informació a: http://www.abc.es/cultura/abci-hallan-palacio-bajo-tumba-jonas-arrasada-daesh-201702281151_noticia.html
Mentre els amants de l'arqueologia esperen amb expectació els resultats de l'escàner de la tomba del faraó Tutankamon, que podrien revelar l'existència d'una cambra secreta, Egipte acaba d'inaugurar la tomba de la dona que va criar el faraó quan era un nen, coneguda com a Maya. Segons el ministre d'Antiguitats, Mahmud al-Damaty, hi ha força indicis que apunten al fet que Maya, la dona que va alletar el cèlebre monarca, és probablement la seva germanastra Meritaten. Aquesta és l'última inauguració d'una llarga tirallonga d'espais que s'han anat obrint els últims mesos i que tenen com a objectiu rellançar el castigat sector turístic egipci, que s'ha vist perjudicat a causa de la inestabilitat que pateix el país.
Los arqueólogos han hallado treinta tumbas anteriores al siglo XIII, que podrían pertenecer a las primeras generaciones de constructores, albañiles y carpinteros que se instalaron en el promontorio rocoso. El mantenimiento de las tuberías subterráneas de la Grande Rue del Mont Saint-Michel, la calle principal de este antiguo asentamiento situado en una isla rocosa de Normandía, ha propiciado el descubrimiento del antiguo cementerio parroquial de la iglesia de San Pedro, que se creía destruido desde que se instaló el sistema de aguas residuales en 1913, según explica el Instituto Nacional de Investigaciones Arqueológicas Preventivas (INRAP) de Francia. link- http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/descubrimiento-inesperado-cementerio-medieval-mont-saint-michel_11226
És descobreix una ciutat maya a estats units, aquesta ciutat maya és de fa 200 anys desprès de crist. Els investigadors diuen que els ciutadans van abandonar la ciutat per problemes socials, no hi ha molta informacio, ja que no hi ha gaires investigadors que investiguin aquesta civilització.
La muerte es una vieja confidente de Eduardo Matos Moctezuma. El arqueólogo mexicano ha dedicado años de trabajo a su estudio, a entender cómo otros la entendían. En una conferencia dictada en 2014, leyó: “El hombre se ha negado a morir. Por eso ha creado mundos a los que ir después de la muerte”. Algunos de esos mundos son complejos y otros relativamente simples, pero Matos transita entre ellos con la misma elegancia. Igual menciona el cielo cristiano que teoriza sobre el Mictlán de los aztecas. Aborda la neutralidad del purgatorio con la misma serenidad que el paraíso de los guerreros del viejo imperio de Tenochtitlán. http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/28/actualidad/1488289603_596771.html
Noves pintures rupestres revelen la rica cultura neolítica del nord-oest de la península ibèrica!
Una nova metodologia ha tret a la llum noves pintures rupestres a la localitat de Castrocontrigo, al sud de la província de Lleó. Investigadors de la Universitat de Salamanca han emprat noves tecnologies per a identificar figures pintades en el neolític que es troben en una ...
Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)
Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament abasta la gènesi de l’època ibèrica i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització. Un darrer assentament d’època alt-medieval tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
Trobats una dent i part del parietal d’un nen neandertal en una cova de Moià
Un equip d'arqueòlegs ha trobat una dent i un fragment de parietal d'un nen neandertal d'entre 7 i 9 anys d'edat en la Cova de les Teixoneres, a Moià, on per primera vegada s'han localitzat fòssils d'un homínid, amb una antiguitat de 50.000 anys.
En roda de premsa en les coves, els arqueòlegs del Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana han subratllat la importància del descobriment d'aquestes peces de fa 50.000 anys, ja que no és freqüent trobar restes humanes en jaciments arqueològics pleistocens.
La campanya d'excavació d'aquest any en la Cova de les Teixoneres ha estat rellevant, segons els arqueòlegs, ja que, a més d'una important quantitat de restes faunístics i indústria lítica recuperats, s'ha localitzat la dent de llet d'un nen neandertal que va viure fa més de 50.000 anys a la zona del Moianès.
En 1959, un geòleg descobria en una de les vitrines del Museu d'Història Natural de Brussel·les un nou i raríssim mineral, la calclacita. És tan estrany que només existeix en aquesta vitrina: durant anys l'acció de l'àcid acètic emès per la fusta de roure de la qual està fet el moble va corroir unes roques calcàries que formaven part de la col·lecció de minerals del museu creant alguna cosa nova. La calclacita és un dels 208 minerals apareguts com a conseqüència indirecta i involuntària de les accions humanes. El que la naturalesa va trigar milions d'anys a fer, els humans ho estan creant en uns pocs segles.
Actualment s’estan duent a terme treballs arqueològics a la plaça de Sant Agustí, just enfront de l’església de Sant Agustí Nou, al barri del Raval, districte de Ciutat Vella. Els treballs arqueològics duts a terme fins ara han permès documentar diverses estructures compreses entre els segles XVII i XVIII. També s’ha localitzat en algun punt, encara per excavar, diferents estrats d’època baixmedieval (S.XIV-XV), així com un dipòsit del segle XIV. http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/placa-de-sant-agusti-noves-evidencies-depoca-moderna/
Les illes Formigues acullen el derelicte romà més ben conservat de Catalunya
Es tracta d’una embarcació del segle I d.C. Gràcies a l’Ictineu3, s’han localitzat cinc naus més. Els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya en col·laboració amb el submarí Ictineu3, han localitzat aquest octubre el derelicte romà imperial, segurament de la primera meitat del segle I d.C., més ben conservat a Catalunya. El vaixell, del qual de moment es desconeix l’eslora i la ruta que feia, s’ha localitzat a una profunditat d’entre 40 i 50 metres, a prop de les illes Formigues i transportava salsa de peix.
L’objectiu dels treballs d’aquesta campanya, amb la participació de l’Ictineu3, ha estat localitzar jaciments nous, no inventariats en la Carta arqueològica subaquàtica catalana, i relocalitzar i revisar jaciments ja coneguts, tant per valorar el seu estat de conservació com la possibilitat de realitzar campanyes d’excavació en un futur. Els arqueòlegs han pogut explorar una profunditat de fins a 70 metres, i localitzar aquest derelicte, situat a la profunditat més gran en la qual han treballat en la seva història.
TROBEN UN FÒSSIL DE 4.800 ANYS D'UNA MARE AMB UN NADÓ EN BRAÇOS. Han descobert uns fòssils d'una mare jove amb un nen en braços. Els arqueòlegs ho van trobar el dia 28 de febrer a Taiwan. Diuen que significa el primer gest d'activitat humana en aquesta zona.
Un santuario dedicado al dios Mitra sale a la luz en Córcega Por primera vez se ha descubierto un santuario dedicado a Mitra en la isla de Córcega. El mitreo, donde se veneraba al dios Mitra, ha sido excavado en Mariana, una antigua ciudad romana ubicada cerca de Lucciana, en el noreste de la isla, según anunció el viernes el Instituto Nacional de Investigaciones Arqueológicas Preventivas (INRAP) de Francia.
Un equip internacional d'arqueolegs han trobat a Iran les evidencies culturals d'umans moderns més antics fors d'África. Aqui hi ha el link per més informació: http://elpais.com/elpais/2017/03/03/ciencia/1488541294_139309.html
Les illes Formigues acullen el derelicte romà més ben conservat de Catalunya Es tracta d’una embarcació del segle I d.C. Gràcies a l’Ictineu3, s’han localitzat cinc naus han localitzat aquest octubre el derelicte romà imperial, segurament de la primera meitat del segle I d.C., més ben conservat a Catalunya. El vaixell, del qual de moment es desconeix l’eslora i la ruta que feia, s’ha localitzat a una profunditat d’entre 40 i 50 metres, a prop de les illes Formigues
Descubierta en Xove la mayor mámoa conocida en A Mariña El enterramiento megalítico tiene un diámetro de 30 metros. El colectivo cultural MariñaPatrimonio lo localizó a partir de fotos aéreas OtrosConéctateConéctateImprimir SILVIA R. PONTEVEDRA Santiago de Compostela 7 MAR 2017 - 20:12 CET Dos miembros de MariñaPatrimonio, junto a las piedras de la mámoa que están a la luz. Dos miembros de MariñaPatrimonio, junto a las piedras de la mámoa que están a la luz. MARIÑAPATRIMONIO Lo definen como "monumental", y lo cierto es que entre los enterramientos megalíticos que se conocen en toda A Mariña lucense es el más grande. El conjunto mide 30 metros de diámetro y alcanza una altura bajo la tierra de aproximadamente 2,5 metros.
Una exposició al Castell de Rubí mostra 'La década prodigiosa' de l'arqueologia catalana
El Museu Municipal Castell (MMUC) ha inaugurat una exposició anomenada 'La dècada prodigiosa. L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya'. La mostra, formada per diverses fotografies, plasma l'evolució de l'arqueologia entre els anys 1914 i 1924 i té un espai inèdit dedicat a la nostra ciutat.
Arqueòlegs israelians han descobert recentment un exclusiu i misteriós dolmen de més de quatre mil anys al nord de la Galilea,El dolmen, d'autoria desconeguda, té uns exclusius dissenys artístics que, segons els seus descobridors, són els primers en el seu tipus a tot l'Orient Mitjà.
Trobades dues estàtues de reis faraònics en una excavació al Caire.
Una missió conjunta d'experts egipcis i alemanys ha trobat dos estàtues de reis faraònics de la dinastia XIX en una excavació del Caire, segons ha informat aquest dijous el Ministeri d'Antiguitats.
Una de les estàtues, que es creu que és de Ramsès II, va ser trobada trencada en grans trossos de quarsita i mesura uns 8 metres, segons ha informat el president del sector d'Antiguitats egípcies, Mahmud Afifi, en un comunicat.
L'altra peça és la part superior d'una estàtua en grandària natural del rei Seti I, fill de Ramsès I i segon faraó de la seva citada dinastia. Està feta en calcària i mesura al voltant de 80 centímetres.
La pesta negra va afectar a les ciutats medievals en funció de la seva posició dins de la xarxa de comunicacions
Els nuclis de poblacions més connectats amb altres nuclis via comerç, turisme i peregrinació, entre altres factors, poden patir més les epidèmies de malalties. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi elaborat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) (Espanya), en el qual han pres com a model les pautes d'expansió de la Pesta Negra a mitjan segle XIV. Els resultats han estat publicats a la revista Scientific Reports.
Halladas dos estatuas de reyes faraónicos en una excavación en El Cairo
Una misión conjunta de expertos egipcios y alemanes ha hallado dos estatuas de reyes faraónicos de la dinastía XIX en una excavación de El Cairo, según ha informado este jueves el Ministerio de Antigüedades.
MÁS INFORMACIÓN Una casa para dar nueva vida a los faraones Las mejores piernas del Antiguo Egipto Lo que dejaron los egipcios
Una de las estatuas, que se cree que es de Ramsés II, fue hallada rota en grandes trozos de cuarcita y mide unos 8 metros, según ha informado el presidente del sector de Antigüedades egipcias, Mahmud Afifi, en un comunicado.
La otra pieza es la parte superior de una estatua en tamaño natural del rey Seti I, hijo de Ramsés I y segundo faraón de su citada dinastía. Está hecha en caliza y mide alrededor de 80 centímetros.
El hallazgo se ha producido en la zona arqueológica de Ain Shams, alrededor de los restos del templo de Ramsés II en la antigua ciudad de Heliópolis, que ahora es un barrio de la capital egipcia.
El jefe de la misión egipcia, Ayman Ashmaui, ha indicado que las excavaciones y las investigaciones continúan en búsqueda de las demás partes para corroborar la identidad de la estatua de mayor tamaño. Los arqueólogos creen que podría ser de Ramsés II por el hecho de que fue descubierto enfrente de la puerta de su templo.
El ministro de Antigüedades, Jaled Al Anani, ha manifestado que la estatua se trasladará al nuevo Museo Egipcio, que se inaugurará parcialmente en 2018.
Durant la campanya d'enguany, al Castellvell es continuen excavant els recintes ddocumentades sota aquests nivells esgotats en una sèrie d'àmbits. Aquests recintes estan associats a una muralla o mur perimetral i constitueixen l’exemple més antic d’urbanització a la comarca. Aquest hàbitat gira al voltant d’una gran bassa central. A banda de les restes d’aquesta fase preibèrica, el Castellvell presenta també la continuació de l’hàbitat en època ibèrica, una instal·lació industrial d’època ibèrica republicana, amb un camp de sitges associat, i una ocupació medieval de gran entitat de l’entorn dels segles XI-XII que ajuda a entendre la formació de la Solsona medieval.
Hallan en Elche una lucerna con una escena sexual entre una mujer y un herma
Una lucerna o lamparilla de aceite en la que se representa una explícita relación amorosa entre una mujer y un herma ha sido descubierta en las excavaciones que lleva a cabo la Universidad de Alicante (UA) en La Alcudia, en el término municipal de Elche.
«Estos pilares eran muy frecuentes en el mundo griego como representaciones de los dioses Hermes o Dionisos, y se empleaban como hitos protectores de propiedades y caminosz», han explicado las citadas fuentes en un comunicado. Más tarde, en la cultura romana, se generalizaron al representar a diversos personajes, hasta adquirir un valor decorativo en un contexto cultural en el que «las representaciones de los órganos sexuales se consideraban profilácticas y acreedoras de buena suerte», ha reseñado.
Una misión conjunta de expertos egipcios y alemanes ha hallado dos estatuas de reyes faraónicos de la dinastía XIX en una excavación de El Cairo, según ha informado este jueves el Ministerio de Antigüedades.
Més informació a : http://internacional.elpais.com/internacional/2017/03/09/mundo_global/1489079081_738334.html
TROBEN FÒSSIL DE MAMÍFERS MARINS DE FA 10 ANYS A JAÉN
Un equip paleontològic dirigit per Matías Reolid, del Departament de Geologia de la Universitat de Jaén, ha trobat fòssils incomplets de mamífers marins, sobretot cetacis i pinnípedes d'uns deu milions d'anys d'antiguitat, durant una investigació al sector oriental de la conca del Guadalquivir, entre Andújar i Villanueva de la Reina, segons va anunciar aquesta universitat a mitjans de gener.
L'enllaç a la notícia: http://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/encuentran-fosiles-mamiferos-marinos-hace-millones-anos-jaen_11095
Un equip internacional d'arqueòlegs ha trobat a l'Iran les evidències culturals d'humans moderns més antigues fora d'Àfrica, segons informa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que ha codirigit l'excavació. Es tracta d'eines de pedra associades a restes d'animals trobades en la cova iraniana de Kaldar i que, segons la prova del carboni 14, tenen entre 36.000 i 54.000 anys d'antiguitat. Un equip internacional d'arqueòlegs ha trobat eines de pedra que tenen entre 36.000 i 54.000 anys d'antiguitat.
Roma i Grècia ens van enganyar. Contràriament al que van escriure en les seves cròniques, el poble pla dels vacceus, ètnia cèltica desplegada a la vall Mitjà del Duero, coneixia, consumia i elaborava vi negre: i ho feia des de la Segona Edat del Ferro, fa 2.500 anys. Així doncs, el vilatà de l'interior mesetari de la península ibèrica, titllat de bàrbar per Roma i per Grècia, no desconeixia el licor propi de la "civilització", com van escriure arrogantment algunes plomes grecoromanes.
La troballa en un enclavament vacceo, avui castellà, l'arcaic vi de raïm negre, procedeix de l'examen químic dels sediments dipositats en una urnita ceràmica extreta de les excavacions arqueològiques a la necròpoli de Dessobriga , entre les províncies de Palència i Burgos.
CAPS TALLATS. Símbols de poder La nova exposició temporal produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya es dedica al cap trofeu i a la seva significació des de l’antiguitat fins al món contemporani. S’hi presenten exemples arqueològics i etnogràfics de diversos museus, així com iconografia artística, audiovisuals i recursos interactius que il·lustren el fenomen arreu del món per conèixer les seves arrels i l’àmplia dimensió cultural assolida. http://www.mac.cat/Seus/Barcelona/Exposicions-temporals/CAPS-TALLATS.-Simbols-de-poder
El misterio de los 13 esqueletos de niños que aparecieron en una playa gallega
En el mateix lloc on van algunes dones a finals d'agost a la recerca de nou ones màgiques d'aigua salada, disposades a submergir-se al mar en un ritu ancestral (amb la fe d'arribar a ser mares contra vent i marea), la sorra de la platja va ocultar fins a l'octubre els esquelets de 13 nadons. Nens de temps dels romans que no van arribar a créixer. El cementiri infantil s'estreny en un costat, però la necròpolis és molt més gran i s'estén terra endins fins on ja s'han construït
Sis segles d'història reposaven sota el terra d'una cafeteria. Un tram de l'antiga atarjea de Burgos (l'antiga xarxa de clavegueres de la ciutat, que es remunta als segles XIV i XV) ha estat descoberta de manera fortuïta en el subsòl d'un local comercial de la ciutat. Les restes pertanyen a l'anomenada atarjea de la Moneda, una canalització medieval de la esgueva de les aigües d'un dels rius que solcava la zona de Vadillos a l'època medieval a la capital burgalesa.
Un fris romànic del segle XII emparedat per un graner
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
Amb sis sigles de antiguetat s’ha trobat una cloaca medieval debaix de un bar. Va succeir a Burgos. El local es trobava en construcció i gracies a que el propetari va anar a mirar com anava s’en van adonar.
En un poble, fa uns anys els nens jugaven amb àmfores romanes i tiraven gerres antigues. Obviament no sabien que estaven trencant peçes de un valor incalculable. Aquets nens ara tenen 63 anys actualment. El home continua explicant i diu que sempre habien trobat coses antigues pero no s’en donaven conte de que eren valioses. Casi 1.500 peçes antigues. Es ficaven a travallar en el camp i treien gerres, columnes, etc i les tiraven.
Un grupo de arqueólogos halla en México las huellas de la primera democracia de América
La ciudad, construida en alrededor del año 1250, se encuentra cerca de la actual Tlaxcala (centro del país), capital del Estado que lleva su nombre. Y no se parece en nada a la mayoría de ciudades mesoamericanas que se habían encontrado antes. El artículo explica que aquellas se centraban, como Tenochtitlán (hoy la capital de México), en un núcleo monumental de pirámides y plazas. En la tlaxcalteca, sin embargo, las plazas se dispersaron por todos los barrios, sin centro claro o jerarquía. El arqueólogo a cargo del proyecto, Lane Fargher, cree que el senado de la localidad se encontaba en un edificio que él descubrió a las afueras. Allí alrededor de 100 personas tomaban decisiones clave en las esferas militar y económica.
Un experto restaurador somete a tratamiento una pieza gigante de madera perteneciente a la barca funeraria del faraón Keops, sacada de debajo de la pirámide en Giza (Egipto). Més a: http://elpais.com/elpais/2017/03/29/album/1490806314_072400.html#1490806314_072400_1490809072
Un grupo de arqueólogos halla en México las huellas de la primera democracia de América Més a: http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/23/actualidad/1490294002_624919.html
El santo grial, la copa de la que bebió Jesús en la última cena, probablemente no era de cristal ni de metal, sino de piedra caliza, el material purificador preferido entre los judíos de la primera mitad del siglo I para su vajilla. Més a:http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/31/actualidad/1490973277_437114.html
El Sant Grial en el 'magatzem de l'Arca Perduda' d'Israel
El Sant Grial, la copa de la qual va beure Jesús en l'últim sopar, probablement no era de vidre ni de metall, sinó de pedra calcària, el material purificador preferit entre els jueus de la primera meitat del segle I per a la seva vaixella. Ho explicava en to professoral Gideon Avni, cap de la divisió arqueològica de la Autoritat d'Antiguitats d'Israel , durant una inusual visita de la premsa al sancta sanctorum de les seves investigacions, que alberga més d'un milió de restes de l'antiguitat localitzats dins de l'Estat hebreu des del seu naixement el 1948.
El Museu Nacional d'Islàndia exhibeix la cara parcialment preservada de la Dona de blau En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó. http://cat.elpais.com/cat/2017/03/16/opinion/1489620823_039066.html
Fora de context, la imatge d'uns graons a la meitat d'un gran forat que acompanya aquest text podria no dir molt. No obstant això, el seu context -la excavació d'un enorme edifici tartésico de fa 2.500 anys a la comarca de les Vegas del Guadiana, en Badajoz - els converteix en un descobriment extraordinari. I no només perquè aquesta escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època; sinó perquè està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no s'havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC). http://cat.elpais.com/cat/2017/04/18/cultura/1492528157_358652.html
Un grup d'arqueòlegs va descobrir sis mòmies, sarcòfags de fusta de vius colors i un miler de petites figures funeràries en una tomba de l'època dels faraons al sud de Egipte , ha anunciat dimarts el ministeri d'Antiguitats.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert les restes d'una piràmide de la dinastia XIII faraònica (1795-1650 a. C.), en una excavació a la necròpolis de Dahshur, situada al sud del Caire.
L'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) ha informat avui que almenys 34 de les 61 peces d'origen mexicà que subhastarà la casa Binoche et Guiquello aquest divendres a París, França, són falses.
Uns obrers que treballaven en la instal·lació de canonades a la localitat de Zhoukou (centre de la Xina) van trobar accidentalment una tomba de 500 anys d'antiguitat en la qual hi havia una parella de mòmies ben preservades, ha informat el diari South China Morning Post.
Especialistes de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) es preparen per documentar el que seria un nou fenomen arqueoastronómico, el qual succeeix dues vegades l'any en el lloc piramidal conegut com "El Ossera", a l'antiga ciutat maia de Chichén Itzá.
L'Arqueologia té la finalitat primordial d'estudiar civilitzacions i societats antigues a través dels objectes i monuments no literaris, com ara, tomba, temples, gots, entre d'altres restes materials que es troben distribuïts i conservats amb el passar dels anys.
Todo sobre este tema Ciencia Físicos logran crear por primera vez materia con masa negativa Un raro video de una ballena azul sorprende a los científicos Científicos descubren una nueva especie de araña gigante en México En el año 79 d.C., una virulenta erupción del volcán Vesubio (situado a unos nueve kilómetros de distancia de la ciudad italiana de Nápoles) puso fin a la antigua ciudad romana de Pompeya.
Una de las imágenes más icónicas del lugar es la de los cuerpos de dos personas abrazadas fosilizadas por la lava, conocidas popularmente como "los amantes de Pompeya". Hasta ahora, se pensaba que se trataba de dos mujeres o de una pareja heterosexual, pero los científicos acaban de descubrir que, en realidad, eran dos hombres, reseña el diario 'Il Mattino'.
El territori dels indígenes heiltsuk, un poble originari de Canadà, ara pot ser considerat com un dels assentaments humans més antics d'Amèrica del Nord. Les relíquies descobertes recentment a l'illa Triquet, a Columbia Britànica, comproven que el lloc és tres vegades més antic que la Gran Piràmide de Gizeh, segons Vancouver Sun.
Un grupo de arqueólogos de la universidad australiana de Wollongong ha logrado reconstruir el rostro de los restos humanos más antiguos hallados en las zonas montañosas del norte de Tailandia, que resultaron corresponderse con los de una mujer que habitó el lugar hace unos 13.600 años, informa 'The International Business Times'.
Una gran estatua de granito del faraón Ramsés II, que estaba destruida en 57 trozos, vuelve desde este miércoles a adornar el templo de Luxor, en Egipto. La talla ha sido restaurada para volver a ser una sola pieza de 11 metros de altura y 75 toneladas de peso. El Gobierno la ha presentado en una ceremonia iluminada a orillas del Río Nilo.
Fora de context, la imatge d'uns graons a la meitat d'un gran forat que acompanya aquest text podria no dir molt. No obstant això, el seu context -la excavació d'un enorme edifici tartésico de fa 2.500 anys a la comarca de les Vegas del Guadiana, en Badajoz - els converteix en un descobriment extraordinari. I no només perquè aquesta escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època; sinó perquè està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no s'havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després.
Era un home amb una alçada d'entre 1,75 i 1,78 metres. En algun moment de la seva vida va patir un cop contundent a l'espatlla dreta i un traumatisme al cap, causat per un objecte rom. Va aconseguir curar-se. De complexió forta, va viure al segle VI abans de la nostra era, va morir quan tenia entre 40 i 45 anys i va ser enterrat extramurs de la ciutat fenícia de Màlaga. El cos d'aquest home, sense identitat i envoltat per diverses incògnites encara per aclarir, reposava en la coneguda com Tomba del Guerrer, el primer enterrament descobert a la península amb l'aixovar mortuori i la indumentària d'un soldat grec.
ha desmantelado una organización criminal dedicada al expolio y venta, a través de Internet, de miles de piezas de origen arqueológico y paleontológico. En la operación Dupondio, desarrollada desde junio, se investiga a siete personas y se han aprehendido 3.000 monedas antiguas y 20.000 piezas: mosaicos, cerámicas y abalorios, entre otros.
Se trata de la estatua romana del siglo II d.C., conocida como «La Irakliotisa». La estatua mide mas de dos metros y representa a una mujer alta con un peinado idéntico al de las representaciones de la Emperatriz Valeria Galeria.
Egipte presenta una estatua de Ramses II acabada de restaurar. Més informació a:http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/20/actualidad/1492693574_006289.html
El capitá que va emergi del fang un segle després.
Quaranta centímetres sota terra, Flandes allotja una immensa i desordenada necròpoli de 150.000 soldats morts durant la Primera Guerra Mundial, tants com habitants té la ciutat de Salamanca. L'dispers cementiri és en realitat un conjunt de fosses comunes i tombes improvisades enmig del fragor de la batalla que s'estén per tot el front de guerra. Cada cert temps, una nova construcció remou el terreny i el subsòl belga escup ossos. Un dels seus últims troballes ha causat sorpresa: un capità neozelandès ha estat identificat amb nom i cognoms 101 anys després de la seva mort.
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas , tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
L'objecte es va exhibir en una vitrina al públic, va quedar sota el resguard legal del propietari del terreny i serà custodiat pel grup 'Yum Kaax, descendents del blat de moro', van donar a conèixer mitjans locals.
Conec poques persones que hagin estat dues vegades a la tomba d'Aristòtil, i jo sóc una d'elles; és veritat que queda una mica a desmano. En realitat, no hi ha una certesa absoluta que el monument que s'alça entre les ruïnes de l'antiga Estagira, en un promontori boscós al costat del mar a les afores del poblet grec de Olympiada, a Macedònia, sigui el lloc de descans final del filòsof , però hi ha molts indicis. I estan, sobretot, el fervent convenciment i el contagiós entusiasme de Dimitris Sarris, el propietari de l'hotel Germany d'Olympiada -que també és el feliç propietari de la seva principal competència, el Liotopi, gairebé davant-. Dimitris és el factòtum d'aquesta petita localitat de la Calcídica i sembla sortit, segons l'humor que tingui, de les pàgines d'un o altre dels dos germans Durrell, Gerald i Larry.
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
Sis segles d'història reposaven sota el terra d'una cafeteria. Un tram de l'antiga atarjea de Burgos (l'antiga xarxa de clavegueres de la ciutat, que es remunta als segles XIV i XV) ha estat descoberta de manera fortuïta en el subsòl d'un local comercial de la ciutat. Les restes pertanyen a l'anomenada atarjea de la Moneda, una canalització medieval de la esgueva de les aigües d'un dels rius que solcava la zona de Vadillos a l'època medieval a la capital burgalesa.
La rellevància d'aquesta troballa, un tram de més de quatre metres i un arc de pedra, és de gran importància pel fet que aquest tram de l'antiga ciutat medieval surt a la llum tretze anys després que apareguessin a pocs metres del mateix lloc restes similars pertanyents a l'antiga muralla de la ciutat datats al segle XIII.
progovernamentals Forces iraquianes de han Anunciat Aquest dimecres La Presa de l'antiga ciutat de Hatra, Situada Més De cent quilòmetres al sud de Mossul, després de dos Dies de Combats Contra l'Estat Islàmic. Els milicians del grup gihadista van provocar Una Important Destrucció de restes Arqueològics AQUESTS QUAN van prendre la ciutat en l'estiu de 2014. De moment, es desconeix l'estat actual d'aquesta joia arqueològica, Patrimoni Mundial de la Unesco.
Les milícies xiïtes Mobilització Popular (A Hashd a Shaabi) -integrades al desembre a les Forces de seguretat- "van alliberar la ciutat antiga de Hatra després violents Combats amb l'enemic", indica membre En un Comunicat el grup paramilitar. Van llançar la seva ofensiva dimarts a l'alba i, from then, han Recuperat pobles Cinc i el lloc antic de Hatra, ES Mans dels jihadistes, al sud-oest de Mossul. Les Forces progovernamentals intenten apoderar-se de Ara de la moderna ciutat de Hatra, situat als voltants i el control ENCARA Baix dels gihadistes.
Una Missió d'Arqueòlegs egipcis ha Descobert La Tomba intacta de l'ONU magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha Informat Aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. Dins mòmies havia huit, Deu sarcòfags i Centenars d'estatuetes funeràries. Els Experts Creuen que el mausoleu Pertany a l'ONU Funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 a. C.), ENCARA VA SER reutilitzat Segles DESPRÉS per albergar una d'altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 a. C.) .
El Consell Superior d'Investigacions Científiques ha presentat els resultats del Projecte Djehuty. Es a trobat el primer exemple d'un jardí funerari conociodo només per una iconografia. Té uns 4.000 anys d'antiguitat. També es an trobat ofrenes, detalls de la tomba de Remini i una petita capella amb tres làpides de pedra.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor. Dins hi havia vuit mòmies, 10 sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII, però va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI. Aquesta molt decorada, amb inscripcions i dibuixos de colors a les parets. Aquesta tomba no havia estat localitzada gràcies a que estava enterrada sota d'una gran quantitat de terra i pedres. Aquesta situat al costat del riu Nil. La tomba presenta el típic estil dels enterraments dels nobles: té forma de lletra T, consisteix en un pati obert, una sala rectangular i una càmera interna. A la sala rectangular estava un sarcòfag de fusta i un pou de nou metres de profunditat que es comunica amb dues habitacions. Al final de la càmera interna havia un amagatall amb sarcòfags ornamentats amb colors en bon estat, que contenia mòmies. Un portaveu d'Antiguitats al Caire ha xifrat en 1.500 les estatuetes trobades. Fetes d'argila, de color ocre.
Un grup d'arqueòlegs troba a Mèxic les petjades de la primera democràcia d'Amèrica. Un grup de científics ha trobat les restes arqueològiques d'una societat que no es regia per líders absolutistes, que heretaven el poder des del bressol. Segons un article publicat per la revista "Science", els qui volien ser governants havien de passar un dur ritu d'iniciació que ameritara el càrrec que anaven a despempeñar. La ciutat, construïda en al voltant de l'any 1250, es troba prop de l'actual Tlaxcala (centre del país), capital de l'Estat que porta el seu nom. I no s'assembla en res a la majoria de ciutats mesoamericanas que s'havien trobat abans. Té un nucli monumental de piràmides i places. A la tlaxcalteca, però, les places es van dispersar per tots els barris, sense centre clar o jerarquia. Allà al voltant de 100 persones prenien decisions clau en les esferes militar i econòmica. Per convertir-se en membres del senat, els candidats havien de sotmetre a unes dures proves que van ser descrites per un sacerdot espanyol que va visitar Tlaxcala al segle XVI. els que aspiraven a formar part de la vida política de la ciutat solien ser soldats que venien de la guerra i el primer pas d'iniciació consistia en presentar-nus enmig d'una plaça escridassats i colpejats per una multitud. Si passaven a la segona fase, havien de romandre fins a dos anys en un temple, on sota la instrucció dels sacerdots, aprenien el codi moral i legal de la ciutat. Però aquesta formació incloïa a més continus flagells i tortures per demostrar que eren aptes per a governar.
Una excavació a Badajoz descobreix un edifici tartésico únic a la Mediterrània occidental. Es va trobar una escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època i està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no es havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després. La meitat dels esglaons estan fets a manera de carreus, és a dir, col·locant uns blocs rectangulars a continuació d'altres i després uns sobre d'altres. Però no utilitzen grans peces de pedra tallada, com es feia en construccions similars de l'època a la Mediterrània oriental, sinó una espècie de morter de calç i granit picat. A un costat de la sorprenent escalinata, han aparegut els cossos de dos cavalls sacrificats, perfectament col·locats en posició anatòmica, amb tot el seu ferramenta ja, el que apunta sens dubte a un sacrifici ritual, doncs aquests animals, símbol del luxe, no solien menjar-se en aquella època. A l'altra banda, però, s'han trobat restes d'una vaca que els habitants del lloc sí van arribar a consumir en una mena de festí.
Han reconstruït una gran estàtua de granit del faraó Ramsès II, que estava destruïda en 57 trossos. La talla ha estat restaurada per tornar a ser una sola peça de 11 metres d'altura i 75 tones de pes. El Govern l'ha presentat en una cerimònia il·luminada a la vora del Riu Nil. Ramsés II va ser el més poderós i reconegut de la gent gran faraons. Va liderar nombroses expedicions per expandir l'imperi egipci cap al nord fins a Síria, i cap al sud a Núbia, a la frontera amb el Sudan. Es va trobar l'escultura feta trossos entre 1958 i 1960. Van trigar 4 dècades a reconstruir-la.
Descoberta a Xove la major mámoa coneguda a A Mariña. El defineixen com "monumental", i la veritat és que entre els enterraments megalítics que es coneixen a tot A Mariña de Lugo és el més gran. Mesura 30 metres de diàmetre i aconsegueix una altura sota la terra d'aproximadament 2,5 metres. Aquesta mámoa amb dolmen complet, compost per sis chantos o grans pedres clavades a terra. L'estat de conservació del conjunt és excel·lent, tot i que presenta un con de violació, un forat excavat que revela que en algun moment de la història algú es va obrir pas per accedir a l'interior del dolmen i espoliar-, o simplement portar-se pedres per un altre fi.
Les ruïnes de Babilònia conjuren imatges d'un passat bíblic: la gran Torre de Babel, els bells Jardins Penjants ... i aquesta cançó discotequera tan enganxosa que no hi ha manera de treure-del cap. Babilònia, fundada al voltant del 2500 abans de Crist, es va convertir en un gran centre del món mesopotàmic 500 anys més tard, quan Hammurabi, el primer rei de l'imperi, la va convertir en la seva capital. Va ser destruïda al segle VI abans de Crist pels assiris i quatre segles després, després de la mort d'Alexandre el Gran. Avui només els viatgers més aguerrits la visiten (figura entre les destinacions a les que el Ministeri d'Exteriors desaconsella viatjar). Està a 85 quilòmetres al sud de Bagdad i Babel Tours (www.babel-tours.com) gestiona itineraris escortats. http://elviajero.elpais.com/elviajero/2017/05/10/album/1494431822_314220.html
L'any 1830, durant les tasques de tala del bosc que cobria un turó limítrof entre les províncies d'Albacete i Múrcia es van trobar fragments d'estàtues l'origen no va estar exempt de falsificacions, negocis fraudulents i polèmiques. http://es.blastingnews.com/ocio-cultura/2017/03/arqueologia-el-complejo-santuario-del-cerro-de-los-santos-001512175.html
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha presentat els resultats de la 16a campanya del Projecte Djehuty, la missió arqueològica espanyola a Luxor, que encapçala l'investigador José Manuel Galán (a la foto).
Los arqueólogos españoles del Proyecto Djehuty descubren un jardín funerario egipcio
En el centro del mismo hay dos cuadrados más elevados que el resto, probablemente concebidos para plantar un árbol pequeño o un arbusto, y en una de las esquinas se ha conservado la raíz y parte del tronco de un tamarisco que aún se mantenía erguido
TROBEN UNES TOMBES INTACTES DE MOMIES Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
A LA RECERCA DE LA CIUTAT DE LAURO al Vallès Oriental, en una petita muntanya dels primers contraforts del massís del Montseny, d'uns 600 metres d'altura, protegida sota enormes pins i sinuoses alzines, ha estat amagada una durant segles. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins, els únics de la Laietània —la zona ibèrica en què es localitza aquesta ciutat—, que es van salvar de les crítiques de l'exquisit paladar romà. “A les Hispànies els vins lacetans són famosos per la seva abundància, i els tarragonins i lauronencs per la seva selecta qualitat”.
TARRACO El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona s'han aliat per acaronar el llegat romà de la ciutat i donar un impuls als monuments que exhibeixen l'etiqueta de Patrimoni Mundial. L'acord, signat per l'alcalde Josep Félix Ballesteros i pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, preveu una col·laboració de les dues administracions, autonòmica i local, per consolidar Tarraco com "un producte cultural, educatiu i turístic de primer ordre". El projecte arriba just quan la ciutat acaba de celebrar el seu quinzè aniversari com a peça del Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquest context, les línies mestres de l'acord marc són: promoure la gestió integrada dels monuments que formen part del Patrimoni Mundial de Tarraco, comptant amb la complicitat del Ministeri d'Educació i Cultura, i fer de Tarragona "una ciutat de referència en matèria de protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural".
A la part septentrional del cap de Creus, algunes milles davant del litoral del Port de la Selva, les aigües amaguen les restes d'una embarcació de tot just 10 metres d'eslora d'entre els anys quaranta i trenta del segle I a.C. que transportava cent àmfores de vi procedent de la zona del Baix Llobregat en direcció a Narbona. Els experts del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que han pogut datar l'embarcació gràcies, entre altres coses, als objectes de la marineria, han determinat aquest setembre que el Cala Cativa I és el segon derelicte estudiat íntegrament.
El Cala Cativa I va ser descobert fa 121 anys per Romualdo Alfaras, un erudit veí del Port de la Selva i un precursor de l'arqueologia subaqüàtica. A mitjan segle XX hi va haver un altre intent de baixar per estudiar-lo, però la falta de finançament ho va impedir.
El misteri de Tutankamon i l’amant d’Alexandre el Gran. Mentre segueix sense revelar-se si hi ha cambres desconegudes a la tomba del primer, arqueòlegs grecs creuen que han trobat el sepulcre del segon. Les cambres ocultes a la tomba de Tutankamon, una de les quals s'especula que fins i tot pot ser que aculli la mòmia de Nefertiti, s'ha sumat la que podria haver-se trobat el sepulcre d'Hefestió, l'amant d'Alexandre el Gran. El gran amic i amor de la vida del rei macedoni, que el va acompanyar en totes les seves campanyes com un dels seus generals, seria finalment el personatge al qual estaria consagrada la gran i misteriosa tomba d'Amfípolis, sota un túmul gegantí, el pujol de Kasta, al nord-est de Tessalònica.
Descobert un monument megalític colossal enterrat a Stonehenge. Els científics han detectat 30 roques intactes i fragments de 60 més, aixecades fa 4.500 anys. Arqueòlegs britànics han descobert, amb prou feines a tres quilòmetres de Stonehenge i enterrat a un metre de profunditat, les restes d'un monument megalític immens format per 90 roques de fins a 4,5 metres d'alçària, originalment disposades en un semicercle d'un quilòmetre i mig de circumferència. La troballa, anunciada en el Festival Britànic de Ciència de Bradford, diuen que el monument de pedra més gran que mai s'ha descobert al Regne Unit i possiblement a Europa. Sense necessitat d'excavar, utilitzant tecnologies per a la investigació subterrània, inclòs un radar sofisticat han trobat totes aquestes peces. Calculen que l'estructura pot ser que fos construïda fa més de 4.500 anys, en la mateixa època en què es va construir Stonehenge, i que el conjunt pot ser que constituís un complex cerimonial gegantí.
Els catalans que van descobrir el patrimoni de les Balears Commemoració de perfil baix dels 100 anys de les primeres expedicions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans a les illes.
Un altre article publicat el 2014, els experts del MAC Jordi Rovira i Àngels Casanovas enumeraven la multitud d'iniciatives arqueològiques escomeses durant el segle XIX, “però sempre [l'arqueologia] havia estat analitzada d'una manera fragmentària en forma de part d'estudis comparatius basats en les col·leccions ja existents i en les evidències de restes visibles. Els jaciments, però, no havien estat mai objecte d'excavacions científicament programades”. Aquesta va ser l'aportació principal de les expedicions de l'IEC a les Balears.
¿Va existir la Torre de Babel? Descobreixen una evidencia en una antiga taula de pedra La peça descriu un gran ziggurat construït per multituds mobilitzades des de llocs llunyans. El primer episodi d'una nova sèrie de «secrets» del canal Smithsonian, esta atraient l'atenció sobre... ENLLAÇ A: http://www.abc.es/cultura/abci-existio-torre-babel-descubren-evidencia-antigua-tablilla-piedra-201705121201_noticia.html
Descobreixen 6 mòmies en una tumba faraònica de Luxor, Egipte
La tumba és de Userhat, un jutge de la 18a dinastia faraònica. Un grup d'arqueòlegs descobreixen sis mòmies, va anunciar aquest dilluns el ministeri d'antiguitats.
LA TROBALLA D'UN VAIXELL ROMÀ DEL SEGLE I d.C. A 40 METRES DE PROFUNDITAT A LA COSTA BRAVA REVOLUCIONA EL MÓN DE L'ARQUEOLOGIA ROMANA
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Departament de Cultura juntament amb l'empresa Ictineu Submarins va localitzar un vaixell imperial de la primera meitat del segle I d.C. La nau es va trobar a més de quaranta metres de profunditat prop de les costes del Baix Empordà, totalment cobert de sorra, en un jaciment, fins llavors, sense explorar. ENLLAÇ A: http://www.lavanguardia.com/local/girona/20161109/411721077041/encuentran-barco-romano-costa-brava.html
ES DESCOBREIX UNA NOVA NECRÒPOLIS ROMANA DURANT UNES OBRES A LA SAGRERA
Unes obres van tornar a posar al descobert restes del passat de la Barcelona romana. Els serveis d'arqueologia de l'ajuntament van descobrir una necròpolis romana de l'època republicana durant les obres de rehabilitació i ampliació d'un edifici del barri de la Sagrera. Una setmana abans, però, ja es va fer una primera troballa mentre s'excavava en el mateix barri.
el acueducto más antiguo de Roma Pozo circular de ventilación Un pozo circular de ventilación, de unos 32 metros de diámetro, ha sacado a la luz el antiguo acueducto, ubicado "en un nivel jamás alcanzado en las excavaciones realizadas previamente en la plaza Celimontana", según Simona Morretta.l acueducto ha sido descubierto a unos 17 metros de profundidad bajo la plaza Celimontana durante unas excavaciones arqueológicas previas a la construcción de un tramo de la línea C del metro de Roma.El acueducto mide unos dos metros de alto y está construido con bloques paralelepípedos de toba volcánica. http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/importante-hallazgo-probablemente-acueducto-mas-antiguo-roma_11378/6
El cuerpo de una mujer de 52 años fue localizado el pasado viernes en estado de momificación un chalé de una urbanización de Llíria (Valencia) cuando una comisión judicial iba a proceder a su desahucio.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C.
En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: Un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances emportant-se un record; sorra, pedres…Fins que és interceptat als arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé diàriament. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.
El temple mexica del déu del vent amagat sota d'un hotel
Els sacerdots entraven per una porta amb forma de boca de serp. A dins, invocaven Ehécatl, el déu del vent, perquè fos piadós i els enviés els corrents d'aire suau i continu que necessitaven les canoes per circular per la ciutat. Ehécatl era el gasoliner de Tenochtitlán , la majestuosa capital dels canals de l'imperi mexica.
Dessecada durant la colònia i convertida avui en una gegantesca taca d'asfalt i cotxes, els arqueòlegs de Ciutat de Mèxic continuen trobant restes de l'antic verger.
A l’Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, “siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades”. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en què van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Heròdot i que no deixen d’impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l’escriptura com a jeroglífics. http://cat.elpais.com/cat/2017/06/01/ciencia/1496349315_654228.html
La batalla pel galió espanyol San José està oberta. L'intercanvi de declaracions sobre la propietat del derelicte entre Colòmbia i Espanya continua. L'últim a fer-ho ha estat el president colombià, Juan Manuel Santos: "El galió és un patrimoni dels colombians per als colombians. Ara estan apareixent molts amos. No, senyors, això és un patrimoni dels colombians".
Les declaracions del president es van produir aquest dimarts, un dia després que Colòmbia i Espanya acordessin obrir una via de negociació a través dels seus ministres d'Afers Exteriors. El navili espanyol va ser enfonsat el 1708 pels anglesos en aigües colombianes, prop de Cartagena de Indias, i trobat pel Govern colombià. El San José portava un carregament de 200 de tones plata, or i pedres precioses procedents del Perú, Equador i Colòmbia.
Mentre els amants de l'arqueologia esperen amb expectació els resultats de l'escàner de la tomba del faraó Tutankamon, que podrien revelar l'existència d'una cambra secreta, Egipte acaba d'inaugurar la tomba de la dona que va criar el faraó quan era un nen, coneguda com a Maya. Segons el ministre d'Antiguitats, Mahmud al-Damaty, hi ha força indicis que apunten al fet que Maya, la dona que va alletar el cèlebre monarca, és probablement la seva germanastra Meritaten. Aquesta és l'última inauguració d'una llarga tirallonga d'espais que s'han anat obrint els últims mesos i que tenen com a objectiu rellançar el castigat sector turístic egipci, que s'ha vist perjudicat a causa de la inestabilitat que pateix el país.
Anuncian hallazgo de Juego de Pelota en Templo Mayor Els descobriments van ser resultat dels treballs realitzats des de fa 40 anys
Ciutat de Mèxic. Autoritats federals presentaven avui oficialment l'encontrament del Templo de Ehécatl-Quetzalcóatl y el Juego de Pelota de México-Tenochtitlan.
'Tromp', tocat i enfonsat Un equip de bussejadors descobreix el possible casc gairebé intacte d'un mercant holandès de 100 metres d'eslora atacat el 1917 per un submarí alemany a la costa de Lugo Dissabte passat, aprofitant les bones condicions, un equip de vuit bussejadors del Centre d'Activitats Subaquàtiques de Viveiro (Lugo) i Divemanía de la Corunya es van tirar a la mar en una expedició que havien batejat i preparat com La Immersió de les Neveres. Però el que es van trobar a 94,8 metres sota el nivell del mar, embolicat en les tenebres, protegit dels saquejos durant tot un segle per la difícil accessibilitat, va ser el derelicte del vapor Tromp, un mercant holandès sense més dany aparent que l' orifici net d'una bomba al costat de babord.
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C. http://cat.elpais.com/cat/2017/03/18/catalunya/1489869418_667824.html
A bona part de Ciutat Vella és difícil remoure un metre quadrat de terra a no gaire profunditat o ficar-hi una excavadora sense que aflorin vestigis de la ciutat antiga. Això és el que va passar ara fa 10 anys, quan es van començar a moure terres per construir una promoció d'habitatges en un gran solar de 18.000 metres quadrats que havia ocupat l'estació de Rodalies de Renfe. Quan les màquines hi van entrar van descobrir un important conjunt de restes arqueològiques, de diferents etapes, des de material de ceràmica i àmfores del segle III fins a una considerable secció de 60 metres del Baluard de Migdia, a més diferents estructures ferroviàries del segle XIX. A l'espera que finalitzin les obres, l'Ajuntament va mostrar ahir un primer tram d'aquest baluard ja rehabilitat.
Una excavació a Badajoz descobreix un edifici tartésico únic a la Mediterrània occidental. Es va trobar una escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època i està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no es havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després. La meitat dels esglaons estan fets a manera de carreus, és a dir, col·locant uns blocs rectangulars a continuació d'altres i després uns sobre d'altres. Però no utilitzen grans peces de pedra tallada, com es feia en construccions similars de l'època a la Mediterrània oriental, sinó una espècie de morter de calç i granit picat. A un costat de la sorprenent escalinata, han aparegut els cossos de dos cavalls sacrificats, perfectament col·locats en posició anatòmica, amb tot el seu ferramenta ja, el que apunta sens dubte a un sacrifici ritual, doncs aquests animals, símbol del luxe, no solien menjar-se en aquella època. A l'altra banda, però, s'han trobat restes d'una vaca que els habitants del lloc sí van arribar a consumir en una mena de festí.
En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó. http://cat.elpais.com/cat/2017/03/16/opinion/1489620823_039066.html
Trobada intacta una tomba faraònica amb vuit mòmies a Egipte El mausoleu conté deu sarcòfags i centenars de guardons de gairebé 3.500 anys d'antiguitat.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
El derelicte Bou Ferrer va ser una nau mercant romana de grans dimensions que va naufragar al segle I davant de les costes de la Vila Joiosa, a Alacant. Segons destaca el Ministeri de Cultura en un comunicat, "és l'únic gran mercant del període romà, a tota la Mediterrània, que combina un inigualable estat de conservació i una profunditat sota el mar assequible als arqueòlegs subaquàtics". El 30 de maig, la Conferència d'estats part de la Unesco, organitzada a París, va designar set exemples de bones pràctiques en matèria de protecció del patrimoni cultural subaquàtic: quatre a Espanya, dos a Mèxic i un a Portugal. L'excavació de les restes de Bou Ferrer va ser un d'ells.
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: Un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances emportant-se un record; sorra, pedres…Fins que és interceptat als arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé diàriament. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic. http://cat.elpais.com/cat/2017/01/08/cultura/1483901643_261629.html
El cantant canadenc Justin Bieber va ser expulsat aquest dijous de la zona arqueològica de Tulum, a l'Estat mexicà de Quintana Roo, després d'una sèrie d'incidents que es van produir durant la visita en la qual va voler escalar les ruïnes arqueològiques després d'amenaçar i insultar el personal de l'antiga ciutat maia, segons informa el Diario de México.
Descubren tumbas de la época faraónica en Asuán Es parla de 10 llocs del Periodo Tardío, al sud d'egipte. S'han trobat noves tumbes que podríen formar part de la necròpolis de l'est d'Austràlia (per similitut).
Era una ombra que es confonia entre la terra, amb un lleuger canvi de textura i de color. L'arqueòleg no va dubtar ni un moment que havia trobat alguna cosa. A poc a poc, i amb delicadesa, amb brotxes i pinzells, va anar retirant la terra que hi estava adherida fins que va emergir amb tota claredat la forma d'un crani amb la dentadura pràcticament intacta. Sense tenir els estudis antropològics, les primeres conclusions apunten que es tracta d'una nena –per la forma del mentó, lleugerament cap endins de la cavitat– que encara tenia diverses dents de llet quan va morir: entre els segles I i III. Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor. Exactament, al taller de l'escultora Maïs Jorba, que va decidir prendre's la troballa amb filosofia –era evident que les obres de l'ascensor es retardarien – i va decidir obrir un debat amb les seves amistats sobre com batejar la nena romana. “Els noms dels quals vam estar parlant van ser Júlia, Augusta i Octàvia, i es va imposar aquest últim, entre altres coses perquè hi ha una escultura amb aquest nom i d'aquesta època precisament”, explica. http://cat.elpais.com/cat/2016/12/23/cultura/1482528481_291891.html
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Tanmateix, el descobriment de nous vestigis pot canviar el concepte que es tenia d’aquesta àrea. El lloc explorat és una antiga ciutat pràcticament desconeguda a 300 quilòmetres al nord d’Atenes, situada al voltant i sobre el turó Strongilovoúni, que forma part de les grans planes de Tessàlia. Els vestigis trobats pertanyen a diversos períodes històrics. http://cat.elpais.com/cat/2016/12/13/ciencia/1481627728_488694.html
Un vas treu el cap a una habitació del jaciment del Turuñuelo, del segle V abans de Crist, als voltants de Mèrida. Els investigadors han excavat menys del 10% del jaciment del Turuñuelo, però ja sorprèn per la seva riquesa i per alguns descobriments insòlits
L'arqueòleg Marcos Martinón-Torres investiga la composició dels soldats de terracota per extreure nous secrets Les armes trobades al costat d'aquests gegants d'argila són reals i letals. Les llances, espases i puntes de fletxa encara poden tallar si se les toca sense cura. Un estat de conservació que ha xocat als experts des del primer moment, i que encara no ha estat possible explicar amb certesa. http://elpais.com/elpais/2017/05/18/ciencia/1495114479_793962.html
Un tros de mòmia viking El Museu Nacional d'Islàndia exhibeix la cara parcialment preservada de la Dona de blau A Islàndia les restes momificades de la Dama de blau són una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
Un espanyol entre els guerrers de Xian L'arqueòleg Marcos Martinón-Torres investiga la composició dels soldats de terracota per extreure nous secrets i per el que es veu, podria ser que un espanyol es trobes entre ells.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
La Casa dels Mosaics d’Empúries es reobre al públic
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C.
La Casa dels Mosaics és un dels elements icònics del jaciment per les seves grans dimensions i pel fet de conservar un magnífic conjunt de mosaics originals romans. Va ser completament excavada durant la dècada dels anys 40 del segle passat, moment en el qual es van recuperar alguns espais antigament soterrats, com el criptopòrtic. Va ser restaurada uns anys després, però les diverses patologies derivades del pas del temps i els problemes de seguretat van fer que es tanqués al públic.
Un equip de arqueolegs va descubrir un vaixell de l’antiga Roma enfonsat a mes de 70 metres de prufunditat. El vaixell estava en molt bon estat. Estava inalterat des de la seva enfonsament. Es creu que es de origen Sud Africà. I transpontava una mercancies.
Quede al descobert un lloc de joc de pilota azteca en l'antiga Tenochtitlan Va ser trobat al costat d'un important pemple del centre de l'actual Ciutat de Mèxic. Era una base d'un temple amb forma circular, dedicat al Déu del vent Ehécatl, era un lloc ritual.
Enllaç a la WEB: http://www.abc.es/cultura/abci-queda-descubierto-cancha-pelota-azteca-antigua-tenochtitlan-201706081237_noticia.html
TOR302, el geperut de Torrenueva Trobats en una localitat andalusa les restes d'un noi que va viure amb la columna torta 111 graus durant l'Imperi Romà
¿Va existir la Torre de Babel? Descobreixen una evidencia en una antiga taula de pedra La peça descriu un gran ziggurat construït per multituds mobilitzades des de llocs llunyans. El primer episodi d'una nova sèrie de «secrets» del canal Smithsonian, esta atraient l'atenció sobre... ENLLAÇ A: http://www.abc.es/cultura/abci-existio-torre-babel-descubren-evidencia-antigua-tablilla-piedra-201705121201_noticia.html
El greix d’hipopòtam era bo per a les estries El Museu Egipci de Barcelona dedica una exposició a la relació de la civilització faraònica amb els animals. l’Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, “siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades”. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en què van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Heròdot i que no deixen d’impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l’escriptura com a jeroglífics.
DUrant dècades, els arqueòlegs que exploren el passat del Perú han discutit sobre els orígens i el sorgiment de la primera societat complexa al país. Els Objectes trobats en Huaca Prieta inclouen restes de menjar, eines de pedra i Altres artefactes amb trets culturals, com cistells ornamentats i teles
Egipte està segur “al 90%” que hi ha una cambra al costat de Tutankamon El ministre d’Antiguitats Mahmud al-Damati apunta que augmenten les possibilitats de trobar la tomba de Nefertiti.
les autoritats egípcies discrepen respecte de qui podria ocupar la cambra funerària. Reeves està convençut que el secret més ben guardat fins avui pels arquitectes de l'Antic Egipte amaga la mòmia de Nefertiti, la dona d'Akhenaton. Les restes de la reina, de llegendària bellesa, mai s'han trobat. D'acord amb els historiadors, Nefertiti va exercir un paper important en la revolucionària reforma religiosa que va liderar el faraó Akhenaton en crear un efímer credo monoteista al segle XIV aC. En canvi, els experts egipcis s'inclinen per altres candidates, com Kiya, la segona dona d'Akhenaton i mare de Tutankamon, o la seva filla primogènita Meritaton, fruit del seu matrimoni amb Nefertiti.
Una misión de arqueólogos egipcios ha descubierto la tumba intacta de un magistrado de la antigua cuidad de Luxor, según ha informado este martes el Ministerio de Antigüedades. Dentro había ocho momias, diez sarcófagos y cientos de estatuillas funerarias. Los expertos creen que el mausoleo pertenece a un funcionario de la dinastía faraónica XVIII (entre 1550 y 1295 a. C.), aunque fue reutilizado siglos después para albergar a otras momias de la dinastía XXI (del 1069 al 945 a. C.).
Tarragona desenterra el seu passat romà L'Ajuntament i la Generalitat activen la recuperació del teatre abandonat aixecat per l'emperador August
Les restes del circ romà de Tarragona, aixecat al segle I dC, llueixen avui endreçades i fascinants. Els vestigis d'aquella pista de carreres de 325 metres de llarg on les quadrigues rivalitzaven en el que era, sens dubte, l'espectacle de masses més popular del món romà rellueixen i donen la benvinguda als qui arriben a Tarragona des de la Via Augusta. A peu d'arena hom es pot sentir Ben-Hur. Ara bé, qui té més d'un parell de dècades a l'esquena té viu en el record que, on ara s'albiren part d'aquelles graderies que acollien fins a 30.000 espectadors, no fa tant hi havia un conglomerat anàrquic de casetes, pisos, bars i fins i tot un parell de cinemes. Tarragona no sempre va cuidar Tarraco.
El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona s'han aliat per acaronar el llegat romà de la ciutat i donar un impuls als monuments que exhibeixen l'etiqueta de Patrimoni Mundial.
La arqueologia guarda relació amb l'antropologia, tot que aquesta s'enfoca en l'estudi de les cultures humanes i estudia les manifestacions materials d'aquesta, els antropòlegs estudien els objectes per a la comprensió de la cultura i pensament de qui el va crear i així descobrir la importància dels mateixos per intentar reconstruir la forma en què vivien, la seva política, economia, la seva estructura social i creences religioses.
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas, tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
Descobreixen restes d'una nova piràmide a Egipte La construcció pertany a la dinastia XIII, és trobada al sud del Caire • Troben set cossos momificats en barranca de Michoacán • Identificades 150 petjades de 21 espècies de dinosaures a Austràlia • Troben per accident tomba amb mòmies de la dinastia Ming fags i mòmies.
El Museu Egipci de Barcelona dedica una exposició a la relació de la civilització faraònica amb els animals En l'Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, "siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades". Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, en la qual se'ls va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en la qual van adquirir alhora un estatut sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloshttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/06/01/catalunya/1496349315_654228.htmles) per a un grec com Heròdot i que no deixen d'impressionar-avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l'escriptura com jeroglífics.
Passeges pel teu plaer per la vora de la teva estany, el teu cor s'alegra amb els teus arbres i es refresca sota els teus sicòmors, feliç que tot això romangui per sempre ". Així resa una inscripció en una tomba egípcia que fa referència a un jardí funerari, un element sepulcral del que hi ha referències iconogràfiques i literàries però del qual no es coneixien exemples reals. Fins ara: ha aparegut un i l'ha trobat al seu excavació a l'antiga necròpolis tebana de Dra Abu el Naga (Luxor) l'equip del Projecte Djehuty que dirigeix l'egiptòleg madrileny del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) José Manuel Galán.
Un arqueoleg va descobrir un crani, camuflat entre les roques, aquest tenia la dentadura gairebé intacta, per la forma del cap es va deduir que era una nena petita. Encara tenia varies dents de llet quan va morir entre els segles I i III. Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor, això va passar al taller de l’escultora Maïs Jorba, i va decidir demanar a les seves amigues que l’ajudessin a posar-li nom, així que després de pensar-s’ho be van decidir posar-li Octavia, ja que hi ha un monument de la mateixa època anomenat així. Prop d’aquell carrer ja es van trobar 11 cadàvers de habitants de la ciutat de Bàrcino.
La nostra espècie, Homo sapiens, podria ser 100.000 anys més antiga del que es creia. O almenys aquesta és la conclusió d'un equip de paleontòlegs després d'analitzar restes fòssils de cinc humans de fa entre 300.000 i 350.000 anys trobats al jaciment de Jebel Irhoud, al Marroc
Desxifren per primera vegada l'ADN complet de mòmies d'Egipte Han seqüenciat tots els gens de tres mòmies. Les anàlisis mostren que els egipcis actuals estan un 8 per cent més emparentats amb africans subsaharians que amb antics egipcis
El làser llueix el dues tombes de les Catacumbes de Domitila El projecte, iniciat el 2010, va trigar diversos anys a començar a caminar, i tres a realitzar-se La Roma subterrània, la qual s'amaga sota els seus carrers traficades i caòtiques, segueix desvetllant de tant en tant llocs sorprenents. Com dos cubicles a les catacumbes de Domitila, a la Via Ardeatina, que el Vaticà acaba de restaurar amb tecnologia làser.
José Latova, 40 anys de fotografia arqueològica espanyola, s'exposa al Museu Arqueològic Nacional Una particularitat de les fotografies és que només poden pertànyer als territoris destejidos del passat. Un fa clic ara mateix i ara mateix la foto es col·loca en temps pretèrits, i cada segon més llunyans. De moment no hi ha manera de fer fotos del futur. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/05/29/madrid/1496078085_708545.html
Un nou ullera instal·lat al parc arqueològic combina les imatges reals amb una detallada reconstrucció dels edificis de l'antiga urbs. Segóbriga és una de les ciutats romanes més ben conservades d'Espanya. L'espai sobre el qual se situa la ciutat, impulsada per l'emperador August, va estar ja habitat per cultures preromanes, com demostren jaciments propers atribuïts als celtes i que posteriorment serien romanitzats
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. Dins hi havia vuit mòmies, 10 sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 a. C.), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 a. C.) .
Els budes de Bamiyan, a l'Afganistan; el casc antic d'Alep i el temple de Palmira, a Síria; els mausoleus de Tombouctou, a Mali, o els antics temples de Nínive i el museu de Mossul, a l'Iraq: són tan sols alguns dels grans tresors arqueològics de la humanitat reduïts a enderrocs per les guerres i, més concretament, per les diverses variants del gihadisme. Ara, França i els Emirats Àrabs Units del Golf Pèrsic, secundats per una força internacional d'estats i mecenes privats, uneixen forces per intentar frenar el desastre.
Forces progovernamentals iraquians han anunciat aquest dimecres la presa de l'antiga ciutat de Hatra, situada més de cent quilòmetres al sud de Mossul, després de dos dies de combats contra l'Estat Islàmic. Els milicians del grup jihadista van provocar una important destrucció d'aquestes restes arqueològiques quan van prendre la ciutat en l'estiu de 2014. De moment, es desconeix l'estat actual d'aquesta joia arqueològica, patrimoni mundial de la Unesco.
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas, tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
El pasado 19 de mayo fue encontrado un esqueleto que supone el hallazgo más antiguo de huesos humanos para la nación nipona y que ha sido datado con 27.000 años de antigüedad.
Ocurrió en la ciudad de Nishihara dentro de la prefectura de Okinawa.
Los investigadores ahondan en el enigma en torno a la legendaria civilización prerromana del suroeste de la península Ibérica mes a http://cultura.elpais.com/cultura/2017/06/08/actualidad/1496918754_156353.html
Un equipo de buceadores descubre el posible casco casi intacto de un mercante holandés de 100 metros de eslora atacado en 1917 por un submarino alemán en la costa de Lugo
186 comentaris:
A Xina han trobat un buda cobert per aigua amb 600 anys d'antiguitat.
En un embassament han trobat un buda de casi 4 metres d'altura.
Fins ara estava coberta per l'aigua. Els arqueòlegs creuen que la talla, realitzada sobre un penya-segat, podria datar de la dinastia Ming (1368-1644).
Exactament mesura 3,8 metres d'altura i es troba entre dos rius. L'aigua també ha deixat veure la base d'un passadís d'un temple, de manera que un equip d'arqueòlegs submarins està examinant al detall aquests descobriments i treballant en un pla de preservació. Deien que abans era d'aurada (d'or), però amb el pas del temps, al anar-se omplint s'havia quedat cobert per aigua. Les persones l'han pogut veure perquè l'aigua havia baixat 10 metres.
AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ:
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/01/17/actualidad/1484644336_261983.html
Un equip d'arqueòlegs ha descobert un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar davant de les costes de l'illa de Cabrera, a Balears, fa uns 1.800 anys. es troba a 70 metres de profunditat i va ser explorat i fotografiat en detall per dos professionals a l'octubre de 2016. Els responsables de la troballa creuen que moltes de les àmfores que portava el navili estan encara en la seva posició original i que el jaciment ha estat fora de perill dels exploradors furtius tot aquest temps.
http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
NOTÍCIA DE LA NOA!!
Un grup d’arqueòlegs descobreix a Grècia una ciutat perduda de 2.500 anys
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Entre les restes que s’han trobat al turó destaquen la plaça d’una ciutat i la quadrícula d’un carrer que indiquen que es tracta d’una gran urbs. El turó amaga molts secrets perquè han trobat restes de torres, parets i portes de la ciutat, però la majoria d’aquests vestigis estan enterrats, sota terra. Han trobat fragments de ceràmica i monedes que poden ajudar a datar l’antiguitat del lloc.
ENLLAÇ:
chttp://cat.elpais.com/cat/2016/12/13/ciencia/1481627728_488694.html
Han trobat un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar a les Balears.
Un equip d'arqueolegs han trobat un vaixell de l'antiga Roma que va naufragar a les Balears fa 1800 anys. Esta a 70 metres de profunditat i va ser explorat per dos bussejadors a l'Octubre de 2016.
Aqui hi ha el link de la noticia.
http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Tanmateix, el descobriment de nous vestigis pot canviar el concepte que es tenia d’aquesta àrea. El lloc explorat és una antiga ciutat pràcticament desconeguda a 300 quilòmetres al nord d’Atenes, situada al voltant i sobre el turó Strongilovoúni, que forma part de les grans planes de Tessàlia. Els vestigis trobats pertanyen a diversos períodes històrics.
aquí tenim l'enllaç
http://cat.elpais.com/cat/2016/12/13/ciencia/1481627728_488694.html
TROBAT UN VAIXELL DE L'ANTIGA ROMA QUE VA NAUFRAGAR A LES BALEARS FA 1800 ANYS
Un equip de d'arqueòlegs ha descobert un vaixell antiga Roma a les costes de Illa de Cabrera. El vaixell està enterrat sota les àmfores.Es troba en un molt bon estat de conservació es un dels pocs que existeix a la Mediterrània Occidental.Els primers en intuir que podia haver-hi el vaixell van ser els pescadors. Els arqueòlegs seguint les seves instruccions van realitzar tres immersions durant dos dies per documentar-se. Els arqueòlegs creuen que l'embarcació havia de tenir uns 20 metres de llargada. També creuen que estarien cobrint la ruta entre el nord d'Àfrica i Hispanio al sud de França o fins i tot Roma. Amb aquest són 12 els naufragis de l'època clàssica que s'han trobat en les aigües de Parc Nacional de Cabrera.
http://cat.elpais.com/cat/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Un equipo de arqueólogos ha descubierto un barco de la antigua Roma que naufragó frente a las costas de la isla de Cabrera, en Baleares, hace unos 1.800 años. El pecio se encuentra a 70 metros de profundidad y fue explorado y fotografiado en detalle por dos buzos profesionales en octubre de 2016. Los responsables del hallazgo creen que muchas de las ánforas que portaba el navío están aún en su posición original y que el yacimiento ha permanecido a salvo de los expoliadores todo este tiempo. El barco está enterrado bajo las ánforas.
http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Aquí mateix, al Vallès Oriental, en una petita muntanya dels primers contraforts del massís del Montseny, d'uns 600 metres d'altura, protegida sota enormes pins i sinuoses alzines, ha estat amagada una durant segles. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins, els únics de la Laietània —la zona ibèrica en què es localitza aquesta ciutat—, que es van salvar de les crítiques de l'exquisit paladar romà. “A les Hispànies els vins lacetans són famosos per la seva abundància, i els tarragonins i lauronencs per la seva selecta qualitat”
http://cat.elpais.com/cat/2016/08/10/cultura/1470827585_081727.html
Descubierta una ciudad egipcia de más de 5.000 años
Un grup d’arqueolecs descobreix una ciutat i el cemetiri de 5.300 anys.L’han trobat a 400 m sota el temple de Senti a Egipte.Hi han trobat cabanyes,i estris i eines de perda.Han descobert la tomba del rey Abyados.Gracies aquest descombrimet saben mes historia de la ciutat
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/11/24/actualidad/1480010785_302333.html
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances portant-se un record; sorra, pedres ... Fins que és interceptat en els arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé cada dia. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/01/08/catalunya/1483901643_261629.html
La Guàrdia Civil salva de l'espoli restes del naufragi a Màlaga de 'La Isabella'
El bergantí anglès La Isabella es va enfonsar la nit del 4 març 1855 a causa d'un temporal enfront de les costes de Màlaga. El naufragi del veler va portar al fons del mar les estàtues de marbre italià que carregava en els seus cellers, destinades a decorar una luxosa mansió de Calcuta (Índia). El derelicte va quedar sota les sorres de la Mediterrània, a només vuit metres de profunditat ia uns 300 de la riba, davant de l'hotel Torrequebrada de Benalmádena (Màlaga). Els corrents marins de les últimes setmanes, amb el consegüent moviment del fons, van deixar part de la seva càrrega al descobert (una altra vegada) ia la mercè dels espoliadors. Per això la Guàrdia Civil ha recuperat el material visible. I no ha estat fàcil.
http://cultura.elpais.com/cultura/2016/05/01/actualidad/1462095356_428486.html
Un arqueoleg va descobrir un crani, camuflat entre les roques, aquest tenia la dentadura gairebé intacta, per la forma del cap es va deduir que era una nena petita. Encara tenia varies dents de llet quan va morir entre els segles I i III.
Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor, això va passar al taller de l’escultora Maïs Jorba, i va decidir demanar a les seves amigues que l’ajudessin a posar-li nom, així que després de pensar-s’ho be van decidir posar-li Octavia, ja que hi ha un monument de la mateixa època anomenat així.
Prop d’aquell carrer ja es van trobar 11 cadàvers de habitants de la ciutat de Bàrcino.
LA vida i la mort i la violència en què transcorria la quotidianitat duran l’edat mitjana pot llegir-se a través de les restes òssies que ens ha llegat, i que ara exposa el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161120/281625304894538
Un equip de arqueolegs va descubrir un vaixell de l’antiga Roma enfonsat a mes de 70 metres de prufunditat. El vaixell estava en molt bon estat. Estava inalterat des de la seva enfonsament. Es creu que es de origen Sud Africà. I transpontava una mercancies.
http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
La selva amazònica va experimentar notables canvis en el seu paisatge fa més de dos mil anys de la mà d'un poble primitiu que va construir centenars de grans i misterioses rases, comparables geoglifos. Per geoglifos s'entenen les figures o siluetes formades a terra per l'addició ...
arlettt
RECERCA DE LA CIUTAT PERDUDA DE LAURO
Al Vallès Oriental,en una petita muntanya del Massís del Montseny protegida sota pins i alzines, ha estat amagada durant segles una ciutat perduda. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins.
AROA
http://cat.elpais.com/cat/2016/08/10/cultura/1470827585_081727.html
Han trobat una galeria en un edifici de Toledo
Els treballadors de rehabilitació en un edifici particular del casc histórico de Toledo han permes localitzar una galeria subterrànea.
Més informació a:
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486728869_878560.html
HISTÒRIA D'UNA AIXETA
Es va trobar a Barcelona una gerra de ceràmica amb aixeta de coure.
Els qui ho van investigar va ser la Universitat de Barcelona.
Tots, quan ens diuen que pensem en un objecte arqueològic, pensem en cert valor econòmic: joies, ceràmiques de luxe... Però una aixeta és un objecte quotidià, de cada dia. Aquest objecte pot ser una gran font d'informació, com: de l'ús que en feien, costums... Ens porten a la realitat d'aquella època.
En resum, un objecte tan senzill com una aixeta ens permet acostar-nos una mica més al dia a dia dels nostres avantpassats i al nostre passat més recent.
AQUÍ TENIU L'ENLLAÇ:
http://blogs.sapiens.cat/passatmesrecent/2017/02/08/julia-coso-alvarez-historia-duna-aixeta/
Un equip d'arqueolegs han descubert un vaixell de l'antiga Roma, a les illes de Cabrera, en les Balears, de fa uns 1.800 anys.
S'ha trobat sota uns 70 metres sota el nivell del mar. I l'octubre de 2016 van fotografiar en detall aquell vaixell. Aquest ha estat ben pantingut ja que poltes de les seves parts, encara estan al seu posicionametn individual.
Més informació a http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Un nova anàlisi d'imatges de satèl·lit ha permès revelar el significat d'unes estranyes construccions a la zona de Nazca, al sud del Perú. El lloc és famós pels seus immensos dibuixos geomètrics visibles des de l'aire i amb un significat que encara continua sent un misteri. Però en aquest lloc també es coneixen un altre tipus de construccions anomenats puquios. Fins ara es pensava que eren algun tipus de conducció d'aigua amb forma d'espiral que s'enfonsa a terra.
http://cat.elpais.com/cat/2016/04/19/ciencia/1461050591_166201.html
Los trabajos de rehabilitación en un edificio particular del casco histórico de Toledo han permitido localizar una galería subterránea, de 30 metros de longitud y cuatro de anchura, que formó parte de un gran edificio civil del centro del Toledo romano, hace 2.000 años, y que podrá ser visitada cuando terminen las obras. La alcaldesa de Toledo y presidenta del Consorcio de la Ciudad de Toledo, Milagros Tolón, ha visitado hoy, viernes, los restos arqueológicos, hallados en el subsuelo de este inmueble situado en la plaza de Amador de los Ríos. La galería apareció mientras se acometían unos trabajos para solucionar las pérdidas de agua que dañaban las cimentaciones de la casa.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486728869_878560.html
La existencia de Tartessos es aún uno de los debates más vivos de la Arqueología española en la actualidad
Confirmada y desmentida continuamente por diversos arqueólogos y especialistas, la existencia de una cultura desarrollada en el oeste de Andalucía es uno de los enigmas más relevantes del panorama...
http://es.blastingnews.com/news/tag/arqueologia/
arlet
La selva amazònica va experimentar notables canvis en el seu paisatge fa més de dos mil anys de la mà d'un poble primitiu que va construir centenars de grans i misterioses rases, comparables georoglifics. Per georoglific s'entenen les figures o siluetes formades a terra per l'addició de pedres amb una tonalitat que les faci ressaltar que fa a aquest. Els geroglificsmés famosos d'Amèrica són els coneguts popularment com Línies de Nazca".
l'enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/22935/cientos-de-enigmaticos-geoglifos-construidos-por-los-antiguos-habitantes-del-amazonas/
A Toledo s’ha trobat una galería subterania a uns 30 metres de profunditat. Forma part d’un edifici civil roma de fa 2.000 anys.Es podrá visitar la galería quan estigui reformada i segura.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486728869_878560.html
Estavan fent unes obres, i van trobar una cosa extranya. Era una ombra que es confonia entre la terra amb un lleuger canvi de textura i de color. L'arqueòleg no va dubtar que havia trobat alguna cosa. Era un esquelet, que finalment es va saber que es tractava duna nena que es deia Octvia
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/12/23/catalunya/1482528481_291891.html
Barcelona amaga altres Barcelones: la romana, la gòtica, la modernista, l'olímpica i moltes més. A aquesta llista de cognoms se n'hi han afegit dos més recentment. El penúltim el de jueva, després de reobrir les portes el centre d'interpretació del call en què es mostra la plenitud d'aquest moment de la ciutat desconegut per la majoria dels seus habitants actuals. L'últim ha estat la posada en valor de 310 metres quadrats dels 4.000 que explica el conjunt monumental del subsòl del Museu d'Història de Barcelona (Muhba), en el qual es conserven les restes dels primers cristians de la ciutat i de la Barcinona visigoda.
http://cat.elpais.com/cat/2015/04/05/cultura/1428257780_282086.html
NOUS MONUMENTS ARQUEOLÒGICS MAIES.
Arqueòlegs del Projecte La Corona a Petén, Guatemala, van fer la troballa de peces prehispàniques d'aquest lloc, així com del Achiotal. Les peces que daten del període clàssic (320-990 d.C.) van ser presentades en una conferència de premsa, celebrada al Palau Nacional de la Cultura de Guatemala... Ha passat a la Corona i el Achiotal.
L'ENLLAÇ A LA NOTÍCIA:
http://noticiasdelaciencia.com/not/22511/nuevos-hallazgos-arqueologicos-de-importantes-monumentos-mayas-en-la-corona-y-el-achiotal/
La casa dels AmantsCastos de l'antiga pompeia, que conserva un fresc en el que apareix un home i una dona que es fan un peto a la cara durant un banquet.
Adreça:
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/10/actualidad/1486708694_138600.html
Unos investigadores sicilianos han recuperado 47 lingotes de oricalco y, entre otros objetos, dos cascos corintios en perfecto estado de conservación frente a la costa siciliana.
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/nuevos-hallazgos-frente-costa-siciliana-lingotes-oricalco-cascos-corintios_11169
Descobreixen una ciutat romana en perfecte estat a Guadalajara.
Un equip multidisciplinari d'investigadors i arqueòlegs ha descobert una ciutat romana sota terra en perfecte estat de conservació en el municipi de Driebes (Guadalajara).
Els treballs van començar a l'octubre i gràcies a la utilització de tecnologia com el georadar han conclòs que sota la terra, tot just a 70 centímetres segons l'alcalde, hi ha una ciutat amb els seus carrers, el fòrum, termes, habitatges i temples.
http://www.abc.es/cultura/abci-descubren-ciudad-romana-perfecto-estado-guadalajara-201702201949_noticia.html
Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)
Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/category/tipus-de-contingut/noticia/page/4/
Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
La prehistòria de Califòrnia va sobreviure la violència de la II Guerra Mundial.
Van trobar que Califòrnia tenia la densitat de població més alta en tota Amèrica del Nord, amb molts grups petits que viuen a prop. Hi havia aproximadament 100 idiomes diferents parlats a Califòrnia en aquest llavors. Les dades van mostrar com l'escassetat de recursos i violència es correlaciona.
L'ENLLAÇ A LA NOTÍCIA:
http://www.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/arqueologia/California-prehistorica-II-Guerra-Mundial_0_1001300646.html
Crib
De busejar entre rayas i tiburons al Carib a escalar piramides mayas en meitat de la selva.
En el mayor asentamiento maya de Belice se puede pasear por una ciudad que, en su época tuvo el mismo peso político que Tikal y que para muchos es incluso más espectacular. Está envuelta por la jungla, cerca de la frontera con Guatemala, a unos 84 kilómetros al sur de San Ignacio. Su descubrimiento y excavación es relativamente reciente y cada año hay campañas arqueológicas que revelan nuevos detalles. Desde el centro de los templos, palacios, talleres de artesanos y mercados se puede sentir el poder y la gloria de la antigua Caracol. Con 42 metros de altura, el Caana (palacio de cielo) sigue siendo el edificio más alto de Belice.
Toledo
Els treballs de rehabilitació en un edifici particular del nucli històric de Toledo han permès localitzar una galeria subterrània, de 30 metres de longitud i quatre d'amplada, que va formar part d'un gran edifici civil del centre del Toledo romà, fa 2.000 anys, i que podrà ser visitada quan acabin les obres. L'alcaldessa de Toledo i presidenta del Consorci de la Ciutat de Toledo, Milagros Toló, ha visitat avui, divendres, les restes arqueològiques, trobades al subsòl d'aquest immoble situat a la plaça d'Amador dels Rius. La galeria va aparèixer mentre s'escometien uns treballs per solucionar les pèrdues d'aigua que danyaven les cimentacions de la casa.
Per la seva ubicació, la seva cota topogràfica i la resta d'elements de l'entorn "només" pot formar part d'un edifici "fundacional, del moment en què la ciutat passa a tenir estatus de civitas", ha assenyalat l'arquitecte del projecte, José Ramón de la Cal. "Toledo té l'excepcionalitat que posseeix un gran tresor, que a poc a poc va creixent i anem descobrint", ha afegit el arquitecte.
Irak/Siria
Les primeres ciutats de la història, on va començar tot, l'escriptura i la civilització, estan desapareixent per sempre a Síria, i abans a l'Iraq, arrasades per saquejos a punta de pic i pala, de vegades fins i tot amb excavadores. Quadrilles de cent o dos-cents homes, pagats amb poques monedes, foraden urbs sumèries o assíries de fins fa quatre mil anys, enterrades a molt poca profunditat, de vegades només mig metre. Treuen peces de gran valor que creuen les fronteres a través de Turquia, el Líban i Jordània, i grans traficants les venen a antiquaris i cases de subhasta a Europa, Estats Units i els països del Golf. Londres és una de les capitals d'aquest comerç il·lícit. És un enorme mercat negre que es desborda per Internet i acaba en grans col·leccions privades, que s'estan creant de manera oculta i escapen a l'estudi. "Els mitjans només es fan ressò de les destruccions del ISIS a Palmira, Nimrud o Nínive, però aquest altre espoli és devastador i sistemàtic, no té comparació en la història moderna i amb prou feines es parla, és una tragèdia per a la història de la humanitat ", explica molt preocupat Manuel Molina, professor investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
L'enllaç:
https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/category/tipus-de-contingut/noticia/
Troben un palau sota la «tomba de Jonàs» arrasada per Daesh
Els arqueòlegs que documenten la destrucció de Daesh del santuari de Nabi Iunis a l'Iraq han descobert de forma inesperada restes d' un antic palau assiri desconegut fins ara.
El santuari, que s'aixecava sobre la suposada tomba del profeta Jonàs , va ser dinamitat amb explosius detonats pels jihadistes de Daesh poc després que ocupessin Mossul al juny de 2014. Tropes iraquians van recuperar el passat gener aquest lloc de peregrinació, reverenciat per musulmans, cristians i jueus. Des de llavors s'ha pogut documentar l'extens dany al patrimoni ocasionat pels gihadistes.
Més informació a: http://www.abc.es/cultura/abci-hallan-palacio-bajo-tumba-jonas-arrasada-daesh-201702281151_noticia.html
Mentre els amants de l'arqueologia esperen amb expectació els resultats de l'escàner de la tomba del faraó Tutankamon, que podrien revelar l'existència d'una cambra secreta, Egipte acaba d'inaugurar la tomba de la dona que va criar el faraó quan era un nen, coneguda com a Maya. Segons el ministre d'Antiguitats, Mahmud al-Damaty, hi ha força indicis que apunten al fet que Maya, la dona que va alletar el cèlebre monarca, és probablement la seva germanastra Meritaten. Aquesta és l'última inauguració d'una llarga tirallonga d'espais que s'han anat obrint els últims mesos i que tenen com a objectiu rellançar el castigat sector turístic egipci, que s'ha vist perjudicat a causa de la inestabilitat que pateix el país.
http://cat.elpais.com/cat/2015/12/24/cultura/1450970687_880613.html
Los arqueólogos han hallado treinta tumbas anteriores al siglo XIII, que podrían pertenecer a las primeras generaciones de constructores, albañiles y carpinteros que se instalaron en el promontorio rocoso.
El mantenimiento de las tuberías subterráneas de la Grande Rue del Mont Saint-Michel, la calle principal de este antiguo asentamiento situado en una isla rocosa de Normandía, ha propiciado el descubrimiento del antiguo cementerio parroquial de la iglesia de San Pedro, que se creía destruido desde que se instaló el sistema de aguas residuales en 1913, según explica el Instituto Nacional de Investigaciones Arqueológicas Preventivas (INRAP) de Francia.
link- http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/descubrimiento-inesperado-cementerio-medieval-mont-saint-michel_11226
És descobreix una ciutat maya a estats units, aquesta ciutat maya és de fa 200 anys desprès de crist. Els investigadors diuen que els ciutadans van abandonar la ciutat per problemes socials, no hi ha molta informacio, ja que no hi ha gaires investigadors que investiguin aquesta civilització.
http://www.informador.com.mx/tecnologia/2017/704984/6/descubren-en-guatemala-rastros-de-un-primer-colapso-en-la-civilizacion-maya.htm
La muerte es una vieja confidente de Eduardo Matos Moctezuma. El arqueólogo mexicano ha dedicado años de trabajo a su estudio, a entender cómo otros la entendían. En una conferencia dictada en 2014, leyó: “El hombre se ha negado a morir. Por eso ha creado mundos a los que ir después de la muerte”. Algunos de esos mundos son complejos y otros relativamente simples, pero Matos transita entre ellos con la misma elegancia. Igual menciona el cielo cristiano que teoriza sobre el Mictlán de los aztecas. Aborda la neutralidad del purgatorio con la misma serenidad que el paraíso de los guerreros del viejo imperio de Tenochtitlán.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/02/28/actualidad/1488289603_596771.html
Noves pintures rupestres revelen la rica cultura neolítica del nord-oest de la península ibèrica!
Una nova metodologia ha tret a la llum noves pintures rupestres a la localitat de Castrocontrigo, al sud de la província de Lleó. Investigadors de la Universitat de Salamanca han emprat noves tecnologies per a identificar figures pintades en el neolític que es troben en una ...
http://noticiasdelaciencia.com/not/23205/nuevas-pinturas-rupestres-revelan-la-rica-cultura-neolitica-del-noroeste-de-la-peninsula-iberica/
Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)
Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).
El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament abasta la gènesi de l’època ibèrica i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització. Un darrer assentament d’època alt-medieval tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.
Trobats una dent i part del parietal d’un nen neandertal en una cova de Moià
Un equip d'arqueòlegs ha trobat una dent i un fragment de parietal d'un nen neandertal d'entre 7 i 9 anys d'edat en la Cova de les Teixoneres, a Moià, on per primera vegada s'han localitzat fòssils d'un homínid, amb una antiguitat de 50.000 anys.
En roda de premsa en les coves, els arqueòlegs del Centre Nacional d'Investigació de l'Evolució Humana han subratllat la importància del descobriment d'aquestes peces de fa 50.000 anys, ja que no és freqüent trobar restes humanes en jaciments arqueològics pleistocens.
La campanya d'excavació d'aquest any en la Cova de les Teixoneres ha estat rellevant, segons els arqueòlegs, ja que, a més d'una important quantitat de restes faunístics i indústria lítica recuperats, s'ha localitzat la dent de llet d'un nen neandertal que va viure fa més de 50.000 anys a la zona del Moianès.
Els humans han creat ja 208 nous minerals:
En 1959, un geòleg descobria en una de les vitrines del Museu d'Història Natural de Brussel·les un nou i raríssim mineral, la calclacita. És tan estrany que només existeix en aquesta vitrina: durant anys l'acció de l'àcid acètic emès per la fusta de roure de la qual està fet el moble va corroir unes roques calcàries que formaven part de la col·lecció de minerals del museu creant alguna cosa nova. La calclacita és un dels 208 minerals apareguts com a conseqüència indirecta i involuntària de les accions humanes. El que la naturalesa va trigar milions d'anys a fer, els humans ho estan creant en uns pocs segles.
http://elpais.com/elpais/2017/03/01/ciencia/1488363361_659358.html
Actualment s’estan duent a terme treballs arqueològics a la plaça de Sant Agustí, just enfront de l’església de Sant Agustí Nou, al barri del Raval, districte de Ciutat Vella.
Els treballs arqueològics duts a terme fins ara han permès documentar diverses estructures compreses entre els segles XVII i XVIII. També s’ha localitzat en algun punt, encara per excavar, diferents estrats d’època baixmedieval (S.XIV-XV), així com un dipòsit del segle XIV.
http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/placa-de-sant-agusti-noves-evidencies-depoca-moderna/
arlettttt
Les illes Formigues acullen el derelicte romà més ben conservat de Catalunya
Es tracta d’una embarcació del segle I d.C. Gràcies a l’Ictineu3, s’han localitzat cinc naus més. Els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya en col·laboració amb el submarí Ictineu3, han localitzat aquest octubre el derelicte romà imperial, segurament de la primera meitat del segle I d.C., més ben conservat a Catalunya. El vaixell, del qual de moment es desconeix l’eslora i la ruta que feia, s’ha localitzat a una profunditat d’entre 40 i 50 metres, a prop de les illes Formigues i transportava salsa de peix.
L’objectiu dels treballs d’aquesta campanya, amb la participació de l’Ictineu3, ha estat localitzar jaciments nous, no inventariats en la Carta arqueològica subaquàtica catalana, i relocalitzar i revisar jaciments ja coneguts, tant per valorar el seu estat de conservació com la possibilitat de realitzar campanyes d’excavació en un futur. Els arqueòlegs han pogut explorar una profunditat de fins a 70 metres, i localitzar aquest derelicte, situat a la profunditat més gran en la qual han treballat en la seva història.
TROBEN UN FÒSSIL DE 4.800 ANYS D'UNA MARE AMB UN NADÓ EN BRAÇOS.
Han descobert uns fòssils d'una mare jove amb un nen en braços. Els arqueòlegs ho van trobar el dia 28 de febrer a Taiwan.
Diuen que significa el primer gest d'activitat humana en aquesta zona.
EnLLaç:
http://www.ara.cat/cultura/Troben-fossil-duna-nado-bracos_0_1566443506.html
Un santuario dedicado al dios Mitra sale a la luz en Córcega
Por primera vez se ha descubierto un santuario dedicado a Mitra en la isla de Córcega. El mitreo, donde se veneraba al dios Mitra, ha sido excavado en Mariana, una antigua ciudad romana ubicada cerca de Lucciana, en el noreste de la isla, según anunció el viernes el Instituto Nacional de Investigaciones Arqueológicas Preventivas (INRAP) de Francia.
http://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/un-santuario-dedicado-al-dios-mitra-sale-a-la-luz-en-corcega
Un equip internacional d'arqueolegs han trobat a Iran les evidencies culturals d'umans moderns més antics fors d'África.
Aqui hi ha el link per més informació:
http://elpais.com/elpais/2017/03/03/ciencia/1488541294_139309.html
Les illes Formigues acullen el derelicte romà més ben conservat de Catalunya
Es tracta d’una embarcació del segle I d.C. Gràcies a l’Ictineu3, s’han localitzat cinc naus han localitzat aquest octubre el derelicte romà imperial, segurament de la primera meitat del segle I d.C., més ben conservat a Catalunya. El vaixell, del qual de moment es desconeix l’eslora i la ruta que feia, s’ha localitzat a una profunditat d’entre 40 i 50 metres, a prop de les illes Formigues
Descubierta en Xove la mayor mámoa conocida en A Mariña
El enterramiento megalítico tiene un diámetro de 30 metros. El colectivo cultural MariñaPatrimonio lo localizó a partir de fotos aéreas
OtrosConéctateConéctateImprimir
SILVIA R. PONTEVEDRA
Santiago de Compostela 7 MAR 2017 - 20:12 CET
Dos miembros de MariñaPatrimonio, junto a las piedras de la mámoa que están a la luz.
Dos miembros de MariñaPatrimonio, junto a las piedras de la mámoa que están a la luz. MARIÑAPATRIMONIO
Lo definen como "monumental", y lo cierto es que entre los enterramientos megalíticos que se conocen en toda A Mariña lucense es el más grande. El conjunto mide 30 metros de diámetro y alcanza una altura bajo la tierra de aproximadamente 2,5 metros.
Una exposició al Castell de Rubí mostra 'La década prodigiosa' de l'arqueologia catalana
El Museu Municipal Castell (MMUC) ha inaugurat una exposició anomenada 'La dècada prodigiosa. L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya'. La mostra, formada per diverses fotografies, plasma l'evolució de l'arqueologia entre els anys 1914 i 1924 i té un espai inèdit dedicat a la nostra ciutat.
http://www.rubitv.cat/20151120/9554/una-exposicio-al-castell-mostra-la-decada-prodigiosa-de-l-arqueologia-catalana
Arqueòlegs israelians han descobert recentment un exclusiu i misteriós dolmen de més de quatre mil anys al nord de la Galilea,El dolmen, d'autoria desconeguda, té uns exclusius dissenys artístics que, segons els seus descobridors, són els primers en el seu tipus a tot l'Orient Mitjà.
http://www.informador.com.mx/cultura/2017/710341/6/dolmen-de-mas-de-cuatro-mil-anos-es-descubierto-en-galilea.htm
Trobades dues estàtues de reis faraònics en una excavació al Caire.
Una missió conjunta d'experts egipcis i alemanys ha trobat dos estàtues de reis faraònics de la dinastia XIX en una excavació del Caire, segons ha informat aquest dijous el Ministeri d'Antiguitats.
Una de les estàtues, que es creu que és de Ramsès II, va ser trobada trencada en grans trossos de quarsita i mesura uns 8 metres, segons ha informat el president del sector d'Antiguitats egípcies, Mahmud Afifi, en un comunicat.
L'altra peça és la part superior d'una estàtua en grandària natural del rei Seti I, fill de Ramsès I i segon faraó de la seva citada dinastia. Està feta en calcària i mesura al voltant de 80 centímetres.
Enllaç: http://internacional.elpais.com/internacional/2017/03/09/mundo_global/1489079081_738334.html
La pesta negra va afectar a les ciutats medievals en funció de la seva posició dins de la xarxa de comunicacions
Els nuclis de poblacions més connectats amb altres nuclis via comerç, turisme i peregrinació, entre altres factors, poden patir més les epidèmies de malalties. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi elaborat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) (Espanya), en el qual han pres com a model les pautes d'expansió de la Pesta Negra a mitjan segle XIV. Els resultats han estat publicats a la revista Scientific Reports.
http://noticiasdelaciencia.com/not/23331/la-peste-negra-afecto-a-las-ciudades-medievales-en-funcion-de-su-posicion-dentro-de-la-red-de-comunicaciones/
Halladas dos estatuas de reyes faraónicos en una excavación en El Cairo
Una misión conjunta de expertos egipcios y alemanes ha hallado dos estatuas de reyes faraónicos de la dinastía XIX en una excavación de El Cairo, según ha informado este jueves el Ministerio de Antigüedades.
MÁS INFORMACIÓN
Una casa para dar nueva vida a los faraones
Las mejores piernas del Antiguo Egipto
Lo que dejaron los egipcios
Una de las estatuas, que se cree que es de Ramsés II, fue hallada rota en grandes trozos de cuarcita y mide unos 8 metros, según ha informado el presidente del sector de Antigüedades egipcias, Mahmud Afifi, en un comunicado.
La otra pieza es la parte superior de una estatua en tamaño natural del rey Seti I, hijo de Ramsés I y segundo faraón de su citada dinastía. Está hecha en caliza y mide alrededor de 80 centímetros.
El hallazgo se ha producido en la zona arqueológica de Ain Shams, alrededor de los restos del templo de Ramsés II en la antigua ciudad de Heliópolis, que ahora es un barrio de la capital egipcia.
El jefe de la misión egipcia, Ayman Ashmaui, ha indicado que las excavaciones y las investigaciones continúan en búsqueda de las demás partes para corroborar la identidad de la estatua de mayor tamaño. Los arqueólogos creen que podría ser de Ramsés II por el hecho de que fue descubierto enfrente de la puerta de su templo.
El ministro de Antigüedades, Jaled Al Anani, ha manifestado que la estatua se trasladará al nuevo Museo Egipcio, que se inaugurará parcialmente en 2018.
castell vell
Durant la campanya d'enguany, al Castellvell es continuen excavant els recintes ddocumentades sota aquests nivells esgotats en una sèrie d'àmbits. Aquests recintes estan associats a una muralla o mur perimetral i constitueixen l’exemple més antic d’urbanització a la comarca. Aquest hàbitat gira al voltant d’una gran bassa central. A banda de les restes d’aquesta fase preibèrica, el Castellvell presenta també la continuació de l’hàbitat en època ibèrica, una instal·lació industrial d’època ibèrica republicana, amb un camp de sitges associat, i una ocupació medieval de gran entitat de l’entorn dels segles XI-XII que ajuda a entendre la formació de la Solsona medieval.
Hallan en Elche una lucerna con una escena sexual entre una mujer y un herma
Una lucerna o lamparilla de aceite en la que se representa una explícita relación amorosa entre una mujer y un herma ha sido descubierta en las excavaciones que lleva a cabo la Universidad de Alicante (UA) en La Alcudia, en el término municipal de Elche.
«Estos pilares eran muy frecuentes en el mundo griego como representaciones de los dioses Hermes o Dionisos, y se empleaban como hitos protectores de propiedades y caminosz», han explicado las citadas fuentes en un comunicado. Más tarde, en la cultura romana, se generalizaron al representar a diversos personajes, hasta adquirir un valor decorativo en un contexto cultural en el que «las representaciones de los órganos sexuales se consideraban profilácticas y acreedoras de buena suerte», ha reseñado.
http://www.abc.es/cultura/abci-hallan-elche-lucerna-escena-sexual-entre-mujer-y-pilar-falo-ereccion-201703141336_noticia.html
Una misión conjunta de expertos egipcios y alemanes ha hallado dos estatuas de reyes faraónicos de la dinastía XIX en una excavación de El Cairo, según ha informado este jueves el Ministerio de Antigüedades.
Més informació a :
http://internacional.elpais.com/internacional/2017/03/09/mundo_global/1489079081_738334.html
TROBEN FÒSSIL DE MAMÍFERS MARINS DE FA 10 ANYS A JAÉN
Un equip paleontològic dirigit per Matías Reolid, del Departament de Geologia de la Universitat de Jaén, ha trobat fòssils incomplets de mamífers marins, sobretot cetacis i pinnípedes d'uns deu milions d'anys d'antiguitat, durant una investigació al sector oriental de la conca del Guadalquivir, entre Andújar i Villanueva de la Reina, segons va anunciar aquesta universitat a mitjans de gener.
L'enllaç a la notícia:
http://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/actualidad/encuentran-fosiles-mamiferos-marinos-hace-millones-anos-jaen_11095
Un equip internacional d'arqueòlegs ha trobat a l'Iran les evidències culturals d'humans moderns més antigues fora d'Àfrica, segons informa l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que ha codirigit l'excavació. Es tracta d'eines de pedra associades a restes d'animals trobades en la cova iraniana de Kaldar i que, segons la prova del carboni 14, tenen entre 36.000 i 54.000 anys d'antiguitat.
Un equip internacional d'arqueòlegs ha trobat eines de pedra que tenen entre 36.000 i 54.000 anys d'antiguitat.
http://elpais.com/elpais/2017/03/03/ciencia/1488541294_139309.html
Un gran reserva d'fa 25 segles.
Roma i Grècia ens van enganyar. Contràriament al que van escriure en les seves cròniques, el poble pla dels vacceus, ètnia cèltica desplegada a la vall Mitjà del Duero, coneixia, consumia i elaborava vi negre: i ho feia des de la Segona Edat del Ferro, fa 2.500 anys. Així doncs, el vilatà de l'interior mesetari de la península ibèrica, titllat de bàrbar per Roma i per Grècia, no desconeixia el licor propi de la "civilització", com van escriure arrogantment algunes plomes grecoromanes.
La troballa en un enclavament vacceo, avui castellà, l'arcaic vi de raïm negre, procedeix de l'examen químic dels sediments dipositats en una urnita ceràmica extreta de les excavacions arqueològiques a la necròpoli de Dessobriga , entre les províncies de Palència i Burgos.
Enllaç: http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/14/actualidad/1489480936_110006.html
CAPS TALLATS. Símbols de poder
La nova exposició temporal produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya es dedica al cap trofeu i a la seva significació des de l’antiguitat fins al món contemporani.
S’hi presenten exemples arqueològics i etnogràfics de diversos museus, així com iconografia artística, audiovisuals i recursos interactius que il·lustren el fenomen arreu del món per conèixer les seves arrels i l’àmplia dimensió cultural assolida.
http://www.mac.cat/Seus/Barcelona/Exposicions-temporals/CAPS-TALLATS.-Simbols-de-poder
El misterio de los 13 esqueletos de niños que aparecieron en una playa gallega
En el mateix lloc on van algunes dones a finals d'agost a la recerca de nou ones màgiques d'aigua salada, disposades a submergir-se al mar en un ritu ancestral (amb la fe d'arribar a ser mares contra vent i marea), la sorra de la platja va ocultar fins a l'octubre els esquelets de 13 nadons. Nens de temps dels romans que no van arribar a créixer. El cementiri infantil s'estreny en un costat, però la necròpolis és molt més gran i s'estén terra endins fins on ja s'han construït
xalets.http://politica.elpais.com/politica/2017/03/17/diario_de_espana/1489757710_492511.html
Sis segles d'història reposaven sota el terra d'una cafeteria. Un tram de l'antiga atarjea de Burgos (l'antiga xarxa de clavegueres de la ciutat, que es remunta als segles XIV i XV) ha estat descoberta de manera fortuïta en el subsòl d'un local comercial de la ciutat. Les restes pertanyen a l'anomenada atarjea de la Moneda, una canalització medieval de la esgueva de les aigües d'un dels rius que solcava la zona de Vadillos a l'època medieval a la capital burgalesa.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/24/actualidad/1490351152_031923.html
Un fris romànic del segle XII emparedat per un graner
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/17/actualidad/1489763456_338482.html
Amb sis sigles de antiguetat s’ha trobat una cloaca medieval debaix de un bar. Va succeir a Burgos. El local es trobava en construcció i gracies a que el propetari va anar a mirar com anava s’en van adonar.
cultura.elpais.com/cultura/2017/03/24/actualidad/1490351152_031923.html
En un poble, fa uns anys els nens jugaven amb àmfores romanes i tiraven gerres antigues. Obviament no sabien que estaven trencant peçes de un valor incalculable. Aquets nens ara tenen 63 anys actualment. El home continua explicant i diu que sempre habien trobat coses antigues pero no s’en donaven conte de que eren valioses. Casi 1.500 peçes antigues. Es ficaven a travallar en el camp i treien gerres, columnes, etc i les tiraven.
http://politica.elpais.com/politica/2017/03/16/actualidad/1489664137_144283.html
Un grupo de arqueólogos halla en México las huellas de la primera democracia de América
La ciudad, construida en alrededor del año 1250, se encuentra cerca de la actual Tlaxcala (centro del país), capital del Estado que lleva su nombre. Y no se parece en nada a la mayoría de ciudades mesoamericanas que se habían encontrado antes. El artículo explica que aquellas se centraban, como Tenochtitlán (hoy la capital de México), en un núcleo monumental de pirámides y plazas. En la tlaxcalteca, sin embargo, las plazas se dispersaron por todos los barrios, sin centro claro o jerarquía. El arqueólogo a cargo del proyecto, Lane Fargher, cree que el senado de la localidad se encontaba en un edificio que él descubrió a las afueras. Allí alrededor de 100 personas tomaban decisiones clave en las esferas militar y económica.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/23/actualidad/1490294002_624919.html
Un experto restaurador somete a tratamiento una pieza gigante de madera perteneciente a la barca funeraria del faraón Keops, sacada de debajo de la pirámide en Giza (Egipto).
Més a:
http://elpais.com/elpais/2017/03/29/album/1490806314_072400.html#1490806314_072400_1490809072
Un grupo de arqueólogos halla en México las huellas de la primera democracia de América
Més a:
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/23/actualidad/1490294002_624919.html
El santo grial, la copa de la que bebió Jesús en la última cena, probablemente no era de cristal ni de metal, sino de piedra caliza, el material purificador preferido entre los judíos de la primera mitad del siglo I para su vajilla.
Més a:http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/31/actualidad/1490973277_437114.html
El Sant Grial en el 'magatzem de l'Arca Perduda' d'Israel
El Sant Grial, la copa de la qual va beure Jesús en l'últim sopar, probablement no era de vidre ni de metall, sinó de pedra calcària, el material purificador preferit entre els jueus de la primera meitat del segle I per a la seva vaixella. Ho explicava en to professoral Gideon Avni, cap de la divisió arqueològica de la Autoritat d'Antiguitats d'Israel , durant una inusual visita de la premsa al sancta sanctorum de les seves investigacions, que alberga més d'un milió de restes de l'antiguitat localitzats dins de l'Estat hebreu des del seu naixement el 1948.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/31/actualidad/1490973277_437114.html
El Museu Nacional d'Islàndia exhibeix la cara parcialment preservada de la Dona de blau
En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/16/opinion/1489620823_039066.html
Fora de context, la imatge d'uns graons a la meitat d'un gran forat que acompanya aquest text podria no dir molt. No obstant això, el seu context -la excavació d'un enorme edifici tartésico de fa 2.500 anys a la comarca de les Vegas del Guadiana, en Badajoz - els converteix en un descobriment extraordinari. I no només perquè aquesta escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època; sinó perquè està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no s'havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/16/actualidad/1492335613_283119.html
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
http://cat.elpais.com/cat/2017/04/18/cultura/1492528157_358652.html
Un grup d'arqueòlegs va descobrir sis mòmies, sarcòfags de fusta de vius colors i un miler de petites figures funeràries en una tomba de l'època dels faraons al sud de Egipte , ha anunciat dimarts el ministeri d'Antiguitats.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert les restes d'una piràmide de la dinastia XIII faraònica (1795-1650 a. C.), en una excavació a la necròpolis de Dahshur, situada al sud del Caire.
L'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) ha informat avui que almenys 34 de les 61 peces d'origen mexicà que subhastarà la casa Binoche et Guiquello aquest divendres a París, França, són falses.
Uns obrers que treballaven en la instal·lació de canonades a la localitat de Zhoukou (centre de la Xina) van trobar accidentalment una tomba de 500 anys d'antiguitat en la qual hi havia una parella de mòmies ben preservades, ha informat el diari South China Morning Post.
Especialistes de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) es preparen per documentar el que seria un nou fenomen arqueoastronómico, el qual succeeix dues vegades l'any en el lloc piramidal conegut com "El Ossera", a l'antiga ciutat maia de Chichén Itzá.
L'Arqueologia té la finalitat primordial d'estudiar civilitzacions i societats antigues a través dels objectes i monuments no literaris, com ara, tomba, temples, gots, entre d'altres restes materials que es troben distribuïts i conservats amb el passar dels anys.
Todo sobre este tema
Ciencia
Físicos logran crear por primera vez materia con masa negativa
Un raro video de una ballena azul sorprende a los científicos
Científicos descubren una nueva especie de araña gigante en México
En el año 79 d.C., una virulenta erupción del volcán Vesubio (situado a unos nueve kilómetros de distancia de la ciudad italiana de Nápoles) puso fin a la antigua ciudad romana de Pompeya.
Una de las imágenes más icónicas del lugar es la de los cuerpos de dos personas abrazadas fosilizadas por la lava, conocidas popularmente como "los amantes de Pompeya". Hasta ahora, se pensaba que se trataba de dos mujeres o de una pareja heterosexual, pero los científicos acaban de descubrir que, en realidad, eran dos hombres, reseña el diario 'Il Mattino'.
El territori dels indígenes heiltsuk, un poble originari de Canadà, ara pot ser considerat com un dels assentaments humans més antics d'Amèrica del Nord. Les relíquies descobertes recentment a l'illa Triquet, a Columbia Britànica, comproven que el lloc és tres vegades més antic que la Gran Piràmide de Gizeh, segons Vancouver Sun.
Un grupo de arqueólogos de la universidad australiana de Wollongong ha logrado reconstruir el rostro de los restos humanos más antiguos hallados en las zonas montañosas del norte de Tailandia, que resultaron corresponderse con los de una mujer que habitó el lugar hace unos 13.600 años, informa 'The International Business Times'.
Una gran estatua de granito del faraón Ramsés II, que estaba destruida en 57 trozos, vuelve desde este miércoles a adornar el templo de Luxor, en Egipto. La talla ha sido restaurada para volver a ser una sola pieza de 11 metros de altura y 75 toneladas de peso. El Gobierno la ha presentado en una ceremonia iluminada a orillas del Río Nilo.
Fora de context, la imatge d'uns graons a la meitat d'un gran forat que acompanya aquest text podria no dir molt. No obstant això, el seu context -la excavació d'un enorme edifici tartésico de fa 2.500 anys a la comarca de les Vegas del Guadiana, en Badajoz - els converteix en un descobriment extraordinari. I no només perquè aquesta escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època; sinó perquè està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no s'havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després.
Era un home amb una alçada d'entre 1,75 i 1,78 metres. En algun moment de la seva vida va patir un cop contundent a l'espatlla dreta i un traumatisme al cap, causat per un objecte rom. Va aconseguir curar-se. De complexió forta, va viure al segle VI abans de la nostra era, va morir quan tenia entre 40 i 45 anys i va ser enterrat extramurs de la ciutat fenícia de Màlaga. El cos d'aquest home, sense identitat i envoltat per diverses incògnites encara per aclarir, reposava en la coneguda com Tomba del Guerrer, el primer enterrament descobert a la península amb l'aixovar mortuori i la indumentària d'un soldat grec.
ha desmantelado una organización criminal dedicada al expolio y venta, a través de Internet, de miles de piezas de origen arqueológico y paleontológico. En la operación Dupondio, desarrollada desde junio, se investiga a siete personas y se han aprehendido 3.000 monedas antiguas y 20.000 piezas: mosaicos, cerámicas y abalorios, entre otros.
La estatua romana que viajó al jardín de Hitler
Se trata de la estatua romana del siglo II d.C., conocida como «La Irakliotisa». La estatua mide mas de dos metros y representa a una mujer alta con un peinado idéntico al de las representaciones de la Emperatriz Valeria Galeria.
http://www.abc.es/cultura/arte/abci-estatua-romana-viajo-jardin-hitler-201704200214_noticia.html
Egipte presenta una estatua de Ramses II acabada de restaurar.
Més informació a:http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/20/actualidad/1492693574_006289.html
El capitá que va emergi del fang un segle després.
Quaranta centímetres sota terra, Flandes allotja una immensa i desordenada necròpoli de 150.000 soldats morts durant la Primera Guerra Mundial, tants com habitants té la ciutat de Salamanca. L'dispers cementiri és en realitat un conjunt de fosses comunes i tombes improvisades enmig del fragor de la batalla que s'estén per tot el front de guerra. Cada cert temps, una nova construcció remou el terreny i el subsòl belga escup ossos. Un dels seus últims troballes ha causat sorpresa: un capità neozelandès ha estat identificat amb nom i cognoms 101 anys després de la seva mort.
http://internacional.elpais.com/internacional/2016/10/25/actualidad/1477388109_819232.html
Trobat a Chiapas un monument d'origen maia
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas , tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
L'objecte es va exhibir en una vitrina al públic, va quedar sota el resguard legal del propietari del terreny i serà custodiat pel grup 'Yum Kaax, descendents del blat de moro', van donar a conèixer mitjans locals.
Conec poques persones que hagin estat dues vegades a la tomba d'Aristòtil, i jo sóc una d'elles; és veritat que queda una mica a desmano. En realitat, no hi ha una certesa absoluta que el monument que s'alça entre les ruïnes de l'antiga Estagira, en un promontori boscós al costat del mar a les afores del poblet grec de Olympiada, a Macedònia, sigui el lloc de descans final del filòsof , però hi ha molts indicis. I estan, sobretot, el fervent convenciment i el contagiós entusiasme de Dimitris Sarris, el propietari de l'hotel Germany d'Olympiada -que també és el feliç propietari de la seva principal competència, el Liotopi, gairebé davant-. Dimitris és el factòtum d'aquesta petita localitat de la Calcídica i sembla sortit, segons l'humor que tingui, de les pàgines d'un o altre dels dos germans Durrell, Gerald i Larry.
Los hallazgos del Proyecto Djehuty en Luxor
La nueva campaña del equipo de arqueólogos españoles descubre un jardín funerario de hace 4.000 años en la entrada de una tumba.
http://elpais.com/elpais/2017/05/04/album/1493886354_250208.html#1493886354_250208_1493886377
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/17/actualidad/1489763456_338482.html
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/17/actualidad/1489763456_338482.html
En una esquerda en la qual tot just entra un puny, i que separa un mur exterior de l'església d'un antic graner adossat, treu el cap entre la pedra una petita talla d'un home amb barba, corona i faldons. És la figura més visible de les restes d'un fris, d'uns 40 centímetres de longitud, que el 17 de setembre passat va descobrir el doctor en Belles Arts Josep Maria Menéndez Jambrina al temple romànic de Sant Martí, a Palència. Aquest edifici, que va començar a construir-se a finals del segle XII i es va finalitzar al començament del XIII, està en una lloma costat de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Sant Martí es va salvar de les aigües que van engolir el poble de Quintanilla de la Berzosa quan es va construir l'embassament, acabat en 1964. Des de llavors, l'absència de culte va tancar la seva porta.
Sis segles d'història reposaven sota el terra d'una cafeteria. Un tram de l'antiga atarjea de Burgos (l'antiga xarxa de clavegueres de la ciutat, que es remunta als segles XIV i XV) ha estat descoberta de manera fortuïta en el subsòl d'un local comercial de la ciutat. Les restes pertanyen a l'anomenada atarjea de la Moneda, una canalització medieval de la esgueva de les aigües d'un dels rius que solcava la zona de Vadillos a l'època medieval a la capital burgalesa.
La rellevància d'aquesta troballa, un tram de més de quatre metres i un arc de pedra, és de gran importància pel fet que aquest tram de l'antiga ciutat medieval surt a la llum tretze anys després que apareguessin a pocs metres del mateix lloc restes similars pertanyents a l'antiga muralla de la ciutat datats al segle XIII.
progovernamentals Forces iraquianes de han Anunciat Aquest dimecres La Presa de l'antiga ciutat de Hatra, Situada Més De cent quilòmetres al sud de Mossul, després de dos Dies de Combats Contra l'Estat Islàmic. Els milicians del grup gihadista van provocar Una Important Destrucció de restes Arqueològics AQUESTS QUAN van prendre la ciutat en l'estiu de 2014. De moment, es desconeix l'estat actual d'aquesta joia arqueològica, Patrimoni Mundial de la Unesco.
Les milícies xiïtes Mobilització Popular (A Hashd a Shaabi) -integrades al desembre a les Forces de seguretat- "van alliberar la ciutat antiga de Hatra després violents Combats amb l'enemic", indica membre En un Comunicat el grup paramilitar. Van llançar la seva ofensiva dimarts a l'alba i, from then, han Recuperat pobles Cinc i el lloc antic de Hatra, ES Mans dels jihadistes, al sud-oest de Mossul. Les Forces progovernamentals intenten apoderar-se de Ara de la moderna ciutat de Hatra, situat als voltants i el control ENCARA Baix dels gihadistes.
Una Missió d'Arqueòlegs egipcis ha Descobert La Tomba intacta de l'ONU magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha Informat Aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. Dins mòmies havia huit, Deu sarcòfags i Centenars d'estatuetes funeràries. Els Experts Creuen que el mausoleu Pertany a l'ONU Funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 a. C.), ENCARA VA SER reutilitzat Segles DESPRÉS per albergar una d'altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 a. C.) .
El Consell Superior d'Investigacions Científiques ha presentat els resultats del Projecte Djehuty. Es a trobat el primer exemple d'un jardí funerari conociodo només per una iconografia. Té uns 4.000 anys d'antiguitat. També es an trobat ofrenes, detalls de la tomba de Remini i una petita capella amb tres làpides de pedra.
http://elpais.com/elpais/2017/05/04/album/1493886354_250208.html#1493886354_250208_1493886378
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor. Dins hi havia vuit mòmies, 10 sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII, però va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI. Aquesta molt decorada, amb inscripcions i dibuixos de colors a les parets. Aquesta tomba no havia estat localitzada gràcies a que estava enterrada sota d'una gran quantitat de terra i pedres. Aquesta situat al costat del riu Nil. La tomba presenta el típic estil dels enterraments dels nobles: té forma de lletra T, consisteix en un pati obert, una sala rectangular i una càmera interna. A la sala rectangular estava un sarcòfag de fusta i un pou de nou metres de profunditat que es comunica amb dues habitacions. Al final de la càmera interna havia un amagatall amb sarcòfags ornamentats amb colors en bon estat, que contenia mòmies. Un portaveu d'Antiguitats al Caire ha xifrat en 1.500 les estatuetes trobades. Fetes d'argila, de color ocre.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/18/actualidad/1492528157_358652.html
Un grup d'arqueòlegs troba a Mèxic les petjades de la primera democràcia d'Amèrica. Un grup de científics ha trobat les restes arqueològiques d'una societat que no es regia per líders absolutistes, que heretaven el poder des del bressol. Segons un article publicat per la revista "Science", els qui volien ser governants havien de passar un dur ritu d'iniciació que ameritara el càrrec que anaven a despempeñar. La ciutat, construïda en al voltant de l'any 1250, es troba prop de l'actual Tlaxcala (centre del país), capital de l'Estat que porta el seu nom. I no s'assembla en res a la majoria de ciutats mesoamericanas que s'havien trobat abans. Té un nucli monumental de piràmides i places. A la tlaxcalteca, però, les places es van dispersar per tots els barris, sense centre clar o jerarquia. Allà al voltant de 100 persones prenien decisions clau en les esferes militar i econòmica. Per convertir-se en membres del senat, els candidats havien de sotmetre a unes dures proves que van ser descrites per un sacerdot espanyol que va visitar Tlaxcala al segle XVI. els que aspiraven a formar part de la vida política de la ciutat solien ser soldats que venien de la guerra i el primer pas d'iniciació consistia en presentar-nus enmig d'una plaça escridassats i colpejats per una multitud. Si passaven a la segona fase, havien de romandre fins a dos anys en un temple, on sota la instrucció dels sacerdots, aprenien el codi moral i legal de la ciutat. Però aquesta formació incloïa a més continus flagells i tortures per demostrar que eren aptes per a governar.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/03/23/actualidad/1490294002_624919.html
Una excavació a Badajoz descobreix un edifici tartésico únic a la Mediterrània occidental. Es va trobar una escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època i està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no es havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després. La meitat dels esglaons estan fets a manera de carreus, és a dir, col·locant uns blocs rectangulars a continuació d'altres i després uns sobre d'altres. Però no utilitzen grans peces de pedra tallada, com es feia en construccions similars de l'època a la Mediterrània oriental, sinó una espècie de morter de calç i granit picat. A un costat de la sorprenent escalinata, han aparegut els cossos de dos cavalls sacrificats, perfectament col·locats en posició anatòmica, amb tot el seu ferramenta ja, el que apunta sens dubte a un sacrifici ritual, doncs aquests animals, símbol del luxe, no solien menjar-se en aquella època. A l'altra banda, però, s'han trobat restes d'una vaca que els habitants del lloc sí van arribar a consumir en una mena de festí.
Han reconstruït una gran estàtua de granit del faraó Ramsès II, que estava destruïda en 57 trossos. La talla ha estat restaurada per tornar a ser una sola peça de 11 metres d'altura i 75 tones de pes. El Govern l'ha presentat en una cerimònia il·luminada a la vora del Riu Nil. Ramsés II va ser el més poderós i reconegut de la gent gran faraons. Va liderar nombroses expedicions per expandir l'imperi egipci cap al nord fins a Síria, i cap al sud a Núbia, a la frontera amb el Sudan. Es va trobar l'escultura feta trossos entre 1958 i 1960. Van trigar 4 dècades a reconstruir-la.
Descoberta a Xove la major mámoa coneguda a A Mariña. El defineixen com "monumental", i la veritat és que entre els enterraments megalítics que es coneixen a tot A Mariña de Lugo és el més gran. Mesura 30 metres de diàmetre i aconsegueix una altura sota la terra d'aproximadament 2,5 metres. Aquesta mámoa amb dolmen complet, compost per sis chantos o grans pedres clavades a terra. L'estat de conservació del conjunt és excel·lent, tot i que presenta un con de violació, un forat excavat que revela que en algun moment de la història algú es va obrir pas per accedir a l'interior del dolmen i espoliar-, o simplement portar-se pedres per un altre fi.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/03/07/galicia/1488892752_047682.html
La nueva campaña del equipo de arqueólogos españoles descubre un jardín funerario de hace 4.000 años en la entrada de una tumba
http://elpais.com/elpais/2017/05/04/album/1493886354_250208.html#1493886354_250208_1493886377
Les ruïnes de Babilònia conjuren imatges d'un passat bíblic: la gran Torre de Babel, els bells Jardins Penjants ... i aquesta cançó discotequera tan enganxosa que no hi ha manera de treure-del cap. Babilònia, fundada al voltant del 2500 abans de Crist, es va convertir en un gran centre del món mesopotàmic 500 anys més tard, quan Hammurabi, el primer rei de l'imperi, la va convertir en la seva capital. Va ser destruïda al segle VI abans de Crist pels assiris i quatre segles després, després de la mort d'Alexandre el Gran. Avui només els viatgers més aguerrits la visiten (figura entre les destinacions a les que el Ministeri d'Exteriors desaconsella viatjar). Està a 85 quilòmetres al sud de Bagdad i Babel Tours (www.babel-tours.com) gestiona itineraris escortats.
http://elviajero.elpais.com/elviajero/2017/05/10/album/1494431822_314220.html
L'any 1830, durant les tasques de tala del bosc que cobria un turó limítrof entre les províncies d'Albacete i Múrcia es van trobar fragments d'estàtues l'origen no va estar exempt de falsificacions, negocis fraudulents i polèmiques.
http://es.blastingnews.com/ocio-cultura/2017/03/arqueologia-el-complejo-santuario-del-cerro-de-los-santos-001512175.html
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha presentat els resultats de la 16a campanya del Projecte Djehuty, la missió arqueològica espanyola a Luxor, que encapçala l'investigador José Manuel Galán (a la foto).
http://elpais.com/elpais/2017/05/04/album/1493886354_250208.html
Los arqueólogos españoles del Proyecto Djehuty descubren un jardín funerario egipcio
En el centro del mismo hay dos cuadrados más elevados que el resto, probablemente concebidos para plantar un árbol pequeño o un arbusto, y en una de las esquinas se ha conservado la raíz y parte del tronco de un tamarisco que aún se mantenía erguido
ENLLAÇ: http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/los-arqueologos-espanoles-del-proyecto-djehuty-descubren-jardin-funerario-egipcio_11457/1
TROBEN UNES TOMBES INTACTES DE MOMIES
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
A LA RECERCA DE LA CIUTAT DE LAURO
al Vallès Oriental, en una petita muntanya dels primers contraforts del massís del Montseny, d'uns 600 metres d'altura, protegida sota enormes pins i sinuoses alzines, ha estat amagada una durant segles. És la ciutat ibèrica de Lauro, famosa per encunyar monedes de les quals s'han localitzat més d'un centenar d'exemplars en què sempre apareix un jove imberbe de cabells despentinats a l'anvers i un genet que porta una palma, com a senyal de victòria, al revers. També pels seus vins, els únics de la Laietània —la zona ibèrica en què es localitza aquesta ciutat—, que es van salvar de les crítiques de l'exquisit paladar romà. “A les Hispànies els vins lacetans són famosos per la seva abundància, i els tarragonins i lauronencs per la seva selecta qualitat”.
TARRACO
El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona s'han aliat per acaronar el llegat romà de la ciutat i donar un impuls als monuments que exhibeixen l'etiqueta de Patrimoni Mundial. L'acord, signat per l'alcalde Josep Félix Ballesteros i pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell, preveu una col·laboració de les dues administracions, autonòmica i local, per consolidar Tarraco com "un producte cultural, educatiu i turístic de primer ordre". El projecte arriba just quan la ciutat acaba de celebrar el seu quinzè aniversari com a peça del Patrimoni Mundial de la UNESCO. En aquest context, les línies mestres de l'acord marc són: promoure la gestió integrada dels monuments que formen part del Patrimoni Mundial de Tarraco, comptant amb la complicitat del Ministeri d'Educació i Cultura, i fer de Tarragona "una ciutat de referència en matèria de protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural".
A la part septentrional del cap de Creus, algunes milles davant del litoral del Port de la Selva, les aigües amaguen les restes d'una embarcació de tot just 10 metres d'eslora d'entre els anys quaranta i trenta del segle I a.C. que transportava cent àmfores de vi procedent de la zona del Baix Llobregat en direcció a Narbona. Els experts del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que han pogut datar l'embarcació gràcies, entre altres coses, als objectes de la marineria, han determinat aquest setembre que el Cala Cativa I és el segon derelicte estudiat íntegrament.
El Cala Cativa I va ser descobert fa 121 anys per Romualdo Alfaras, un erudit veí del Port de la Selva i un precursor de l'arqueologia subaqüàtica. A mitjan segle XX hi va haver un altre intent de baixar per estudiar-lo, però la falta de finançament ho va impedir.
El misteri de Tutankamon i l’amant d’Alexandre el Gran.
Mentre segueix sense revelar-se si hi ha cambres desconegudes a la tomba del primer, arqueòlegs grecs creuen que han trobat el sepulcre del segon. Les cambres ocultes a la tomba de Tutankamon, una de les quals s'especula que fins i tot pot ser que aculli la mòmia de Nefertiti, s'ha sumat la que podria haver-se trobat el sepulcre d'Hefestió, l'amant d'Alexandre el Gran. El gran amic i amor de la vida del rei macedoni, que el va acompanyar en totes les seves campanyes com un dels seus generals, seria finalment el personatge al qual estaria consagrada la gran i misteriosa tomba d'Amfípolis, sota un túmul gegantí, el pujol de Kasta, al nord-est de Tessalònica.
Descobert un monument megalític colossal enterrat a Stonehenge.
Els científics han detectat 30 roques intactes i fragments de 60 més, aixecades fa 4.500 anys. Arqueòlegs britànics han descobert, amb prou feines a tres quilòmetres de Stonehenge i enterrat a un metre de profunditat, les restes d'un monument megalític immens format per 90 roques de fins a 4,5 metres d'alçària, originalment disposades en un semicercle d'un quilòmetre i mig de circumferència. La troballa, anunciada en el Festival Britànic de Ciència de Bradford, diuen que el monument de pedra més gran que mai s'ha descobert al Regne Unit i possiblement a Europa.
Sense necessitat d'excavar, utilitzant tecnologies per a la investigació subterrània, inclòs un radar sofisticat han trobat totes aquestes peces.
Calculen que l'estructura pot ser que fos construïda fa més de 4.500 anys, en la mateixa època en què es va construir Stonehenge, i que el conjunt pot ser que constituís un complex cerimonial gegantí.
Els catalans que van descobrir el patrimoni de les Balears
Commemoració de perfil baix dels 100 anys de les primeres expedicions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans a les illes.
Un altre article publicat el 2014, els experts del MAC Jordi Rovira i Àngels Casanovas enumeraven la multitud d'iniciatives arqueològiques escomeses durant el segle XIX, “però sempre [l'arqueologia] havia estat analitzada d'una manera fragmentària en forma de part d'estudis comparatius basats en les col·leccions ja existents i en les evidències de restes visibles. Els jaciments, però, no havien estat mai objecte d'excavacions científicament programades”. Aquesta va ser l'aportació principal de les expedicions de l'IEC a les Balears.
¿Va existir la Torre de Babel?
Descobreixen una evidencia en una antiga taula de pedra
La peça descriu un gran ziggurat construït per multituds mobilitzades des de llocs llunyans.
El primer episodi d'una nova sèrie de «secrets» del canal Smithsonian, esta atraient l'atenció sobre...
ENLLAÇ A:
http://www.abc.es/cultura/abci-existio-torre-babel-descubren-evidencia-antigua-tablilla-piedra-201705121201_noticia.html
Descobreixen 6 mòmies en una tumba faraònica de Luxor, Egipte
La tumba és de Userhat, un jutge de la 18a dinastia faraònica. Un grup d'arqueòlegs descobreixen sis mòmies, va anunciar aquest dilluns el ministeri d'antiguitats.
ENLLAÇ:
http://www.informador.com.mx/cultura/2017/717138/6/descubren-seis-momias-en-tumba-faraonica-cerca-de-luxor-egipto.htm
LA TROBALLA D'UN VAIXELL ROMÀ DEL SEGLE I d.C. A 40 METRES DE PROFUNDITAT
A LA COSTA BRAVA REVOLUCIONA EL MÓN DE L'ARQUEOLOGIA ROMANA
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Departament de Cultura juntament amb l'empresa Ictineu Submarins va localitzar un vaixell imperial de la primera meitat del segle I d.C. La nau es va trobar a més de quaranta metres de profunditat prop de les costes del Baix Empordà, totalment cobert de sorra, en un jaciment, fins llavors, sense explorar.
ENLLAÇ A:
http://www.lavanguardia.com/local/girona/20161109/411721077041/encuentran-barco-romano-costa-brava.html
ES DESCOBREIX UNA NOVA NECRÒPOLIS ROMANA DURANT UNES OBRES A LA SAGRERA
Unes obres van tornar a posar al descobert restes del passat de la Barcelona romana. Els serveis d'arqueologia de l'ajuntament van descobrir una necròpolis romana de l'època republicana durant les obres de rehabilitació i ampliació d'un edifici del barri de la Sagrera. Una setmana abans, però, ja es va fer una primera troballa mentre s'excavava en el mateix barri.
ENLLAÇ:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/descubren-necropolis-romana-sagrera-barcelona-5379654
el acueducto más antiguo de Roma
Pozo circular de ventilación
Un pozo circular de ventilación, de unos 32 metros de diámetro, ha sacado a la luz el antiguo acueducto, ubicado "en un nivel jamás alcanzado en las excavaciones realizadas previamente en la plaza Celimontana", según Simona Morretta.l acueducto ha sido descubierto a unos 17 metros de profundidad bajo la plaza Celimontana durante unas excavaciones arqueológicas previas a la construcción de un tramo de la línea C del metro de Roma.El acueducto mide unos dos metros de alto y está construido con bloques paralelepípedos de toba volcánica.
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/actualidad/importante-hallazgo-probablemente-acueducto-mas-antiguo-roma_11378/6
El cuerpo de una mujer de 52 años fue localizado el pasado viernes en estado de momificación un chalé de una urbanización de Llíria (Valencia) cuando una comisión judicial iba a proceder a su desahucio.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
http://cat.elpais.com/cat/2017/04/18/cultura/1492528157_358652.html
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C.
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/18/catalunya/1489869418_667824.html
En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/16/opinion/1489620823_039066.html
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: Un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances emportant-se un record; sorra, pedres…Fins que és interceptat als arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé diàriament. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.
http://cat.elpais.com/cat/2017/01/08/cultura/1483901643_261629.html
El temple mexica del déu del vent amagat sota d'un hotel
Els sacerdots entraven per una porta amb forma de boca de serp. A dins, invocaven Ehécatl, el déu del vent, perquè fos piadós i els enviés els corrents d'aire suau i continu que necessitaven les canoes per circular per la ciutat. Ehécatl era el gasoliner de Tenochtitlán , la majestuosa capital dels canals de l'imperi mexica.
Dessecada durant la colònia i convertida avui en una gegantesca taca d'asfalt i cotxes, els arqueòlegs de Ciutat de Mèxic continuen trobant restes de l'antic verger.
A l’Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, “siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades”. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en què van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Heròdot i que no deixen d’impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l’escriptura com a jeroglífics.
http://cat.elpais.com/cat/2017/06/01/ciencia/1496349315_654228.html
La batalla pel galió espanyol San José està oberta. L'intercanvi de declaracions sobre la propietat del derelicte entre Colòmbia i Espanya continua. L'últim a fer-ho ha estat el president colombià, Juan Manuel Santos: "El galió és un patrimoni dels colombians per als colombians. Ara estan apareixent molts amos. No, senyors, això és un patrimoni dels colombians".
Les declaracions del president es van produir aquest dimarts, un dia després que Colòmbia i Espanya acordessin obrir una via de negociació a través dels seus ministres d'Afers Exteriors. El navili espanyol va ser enfonsat el 1708 pels anglesos en aigües colombianes, prop de Cartagena de Indias, i trobat pel Govern colombià. El San José portava un carregament de 200 de tones plata, or i pedres precioses procedents del Perú, Equador i Colòmbia.
http://cat.elpais.com/cat/2015/12/09/cultura/1449647885_934405.html
Els arqueòlegs mexicans donen per acabada la investigació d'una nova troballa al cor de la capital: un edifici religiós i una pista del joc de pilota
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/06/08/actualidad/1496889483_752368.html
http://cat.elpais.com/cat/2015/12/09/cultura/1449647885_934405.html
Mentre els amants de l'arqueologia esperen amb expectació els resultats de l'escàner de la tomba del faraó Tutankamon, que podrien revelar l'existència d'una cambra secreta, Egipte acaba d'inaugurar la tomba de la dona que va criar el faraó quan era un nen, coneguda com a Maya. Segons el ministre d'Antiguitats, Mahmud al-Damaty, hi ha força indicis que apunten al fet que Maya, la dona que va alletar el cèlebre monarca, és probablement la seva germanastra Meritaten. Aquesta és l'última inauguració d'una llarga tirallonga d'espais que s'han anat obrint els últims mesos i que tenen com a objectiu rellançar el castigat sector turístic egipci, que s'ha vist perjudicat a causa de la inestabilitat que pateix el país.
Anuncian hallazgo de Juego de Pelota en Templo Mayor
Els descobriments van ser resultat dels treballs realitzats des de fa 40 anys
Ciutat de Mèxic. Autoritats federals presentaven avui oficialment l'encontrament del Templo de Ehécatl-Quetzalcóatl y el Juego de Pelota de México-Tenochtitlan.
'Tromp', tocat i enfonsat
Un equip de bussejadors descobreix el possible casc gairebé intacte d'un mercant holandès de 100 metres d'eslora atacat el 1917 per un submarí alemany a la costa de Lugo
Dissabte passat, aprofitant les bones condicions, un equip de vuit bussejadors del Centre d'Activitats Subaquàtiques de Viveiro (Lugo) i Divemanía de la Corunya es van tirar a la mar en una expedició que havien batejat i preparat com La Immersió de les Neveres. Però el que es van trobar a 94,8 metres sota el nivell del mar, embolicat en les tenebres, protegit dels saquejos durant tot un segle per la difícil accessibilitat, va ser el derelicte del vapor Tromp, un mercant holandès sense més dany aparent que l' orifici net d'una bomba al costat de babord.
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C.
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/18/catalunya/1489869418_667824.html
A bona part de Ciutat Vella és difícil remoure un metre quadrat de terra a no gaire profunditat o ficar-hi una excavadora sense que aflorin vestigis de la ciutat antiga. Això és el que va passar ara fa 10 anys, quan es van començar a moure terres per construir una promoció d'habitatges en un gran solar de 18.000 metres quadrats que havia ocupat l'estació de Rodalies de Renfe. Quan les màquines hi van entrar van descobrir un important conjunt de restes arqueològiques, de diferents etapes, des de material de ceràmica i àmfores del segle III fins a una considerable secció de 60 metres del Baluard de Migdia, a més diferents estructures ferroviàries del segle XIX. A l'espera que finalitzin les obres, l'Ajuntament va mostrar ahir un primer tram d'aquest baluard ja rehabilitat.
http://cat.elpais.com/cat/2016/03/29/cultura/1459265704_798058.html
Una excavació a Badajoz descobreix un edifici tartésico únic a la Mediterrània occidental. Es va trobar una escalinata monumental de dos metres i mig d'altura apunta a una insòlita edificació de dues plantes del segle V abans de Crist, la primera que es conserva d'aquella època i està construïda amb unes tècniques i uns materials que es pensava que no es havien utilitzat en tot el Mediterrani occidental fins a molt temps després. La meitat dels esglaons estan fets a manera de carreus, és a dir, col·locant uns blocs rectangulars a continuació d'altres i després uns sobre d'altres. Però no utilitzen grans peces de pedra tallada, com es feia en construccions similars de l'època a la Mediterrània oriental, sinó una espècie de morter de calç i granit picat. A un costat de la sorprenent escalinata, han aparegut els cossos de dos cavalls sacrificats, perfectament col·locats en posició anatòmica, amb tot el seu ferramenta ja, el que apunta sens dubte a un sacrifici ritual, doncs aquests animals, símbol del luxe, no solien menjar-se en aquella època. A l'altra banda, però, s'han trobat restes d'una vaca que els habitants del lloc sí van arribar a consumir en una mena de festí.
En la meva recent visita a Islàndia no he aconseguit veure ni un volcà, ni un guèiser, ni balenes, ni frarets tan sols, després de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gràcies. No obstant això (lloat sigui Odín), he pogut contemplar alguna cosa molt més interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
http://cat.elpais.com/cat/2017/03/16/opinion/1489620823_039066.html
Trobada intacta una tomba faraònica amb vuit mòmies a Egipte
El mausoleu conté deu sarcòfags i centenars de guardons de gairebé 3.500 anys d'antiguitat.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
El derelicte Bou Ferrer va ser una nau mercant romana de grans dimensions que va naufragar al segle I davant de les costes de la Vila Joiosa, a Alacant. Segons destaca el Ministeri de Cultura en un comunicat, "és l'únic gran mercant del període romà, a tota la Mediterrània, que combina un inigualable estat de conservació i una profunditat sota el mar assequible als arqueòlegs subaquàtics". El 30 de maig, la Conferència d'estats part de la Unesco, organitzada a París, va designar set exemples de bones pràctiques en matèria de protecció del patrimoni cultural subaquàtic: quatre a Espanya, dos a Mèxic i un a Portugal. L'excavació de les restes de Bou Ferrer va ser un d'ells.
A l'illa de Menorca als empleats de l'aeroport no els sorprèn aquesta escena: Un turista freqüenta una platja verge o un paisatge especial i decideix tornar de les seves vacances emportant-se un record; sorra, pedres…Fins que és interceptat als arcs de seguretat de les instal·lacions. Durant la temporada d'estiu passa gairebé diàriament. Les xifres ho demostren: Només entre els mesos de març i octubre de 2016 els serveis de seguretat de l'aeroport van requisar més d'una tona, 1.193 quilos, de material geològic.
http://cat.elpais.com/cat/2017/01/08/cultura/1483901643_261629.html
El cantant canadenc Justin Bieber va ser expulsat aquest dijous de la zona arqueològica de Tulum, a l'Estat mexicà de Quintana Roo, després d'una sèrie d'incidents que es van produir durant la visita en la qual va voler escalar les ruïnes arqueològiques després d'amenaçar i insultar el personal de l'antiga ciutat maia, segons informa el Diario de México.
http://cat.elpais.com/cat/2016/01/08/internacional/1452262641_674669.html
Descubren tumbas de la época faraónica en Asuán
Es parla de 10 llocs del Periodo Tardío, al sud d'egipte. S'han trobat noves tumbes que podríen formar part de la necròpolis de l'est d'Austràlia (per similitut).
Enllaç a: http://www.informador.com.mx/cultura/2017/723940/6/descubren-tumbas-de-la-epoca-faraonica-en-asuan.htm
Era una ombra que es confonia entre la terra, amb un lleuger canvi de textura i de color. L'arqueòleg no va dubtar ni un moment que havia trobat alguna cosa. A poc a poc, i amb delicadesa, amb brotxes i pinzells, va anar retirant la terra que hi estava adherida fins que va emergir amb tota claredat la forma d'un crani amb la dentadura pràcticament intacta. Sense tenir els estudis antropològics, les primeres conclusions apunten que es tracta d'una nena –per la forma del mentó, lleugerament cap endins de la cavitat– que encara tenia diverses dents de llet quan va morir: entre els segles I i III. Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor. Exactament, al taller de l'escultora Maïs Jorba, que va decidir prendre's la troballa amb filosofia –era evident que les obres de l'ascensor es retardarien – i va decidir obrir un debat amb les seves amistats sobre com batejar la nena romana. “Els noms dels quals vam estar parlant van ser Júlia, Augusta i Octàvia, i es va imposar aquest últim, entre altres coses perquè hi ha una escultura amb aquest nom i d'aquesta època precisament”, explica.
http://cat.elpais.com/cat/2016/12/23/cultura/1482528481_291891.html
Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Tanmateix, el descobriment de nous vestigis pot canviar el concepte que es tenia d’aquesta àrea. El lloc explorat és una antiga ciutat pràcticament desconeguda a 300 quilòmetres al nord d’Atenes, situada al voltant i sobre el turó Strongilovoúni, que forma part de les grans planes de Tessàlia. Els vestigis trobats pertanyen a diversos períodes històrics.
http://cat.elpais.com/cat/2016/12/13/ciencia/1481627728_488694.html
Un vas treu el cap a una habitació del jaciment del Turuñuelo, del segle V abans de Crist, als voltants de Mèrida. Els investigadors han excavat menys del 10% del jaciment del Turuñuelo, però ja sorprèn per la seva riquesa i per alguns descobriments insòlits
L'arqueòleg Marcos Martinón-Torres investiga la composició dels soldats de terracota per extreure nous secrets
Les armes trobades al costat d'aquests gegants d'argila són reals i letals. Les llances, espases i puntes de fletxa encara poden tallar si se les toca sense cura. Un estat de conservació que ha xocat als experts des del primer moment, i que encara no ha estat possible explicar amb certesa.
http://elpais.com/elpais/2017/05/18/ciencia/1495114479_793962.html
Un tros de mòmia viking
El Museu Nacional d'Islàndia exhibeix la cara parcialment preservada de la Dona de blau
A Islàndia les restes momificades de la Dama de blau són una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys està ficat en un flascó.
Un espanyol entre els guerrers de Xian
L'arqueòleg Marcos Martinón-Torres investiga la composició dels soldats de terracota per extreure nous secrets i per el que es veu, podria ser que un espanyol es trobes entre ells.
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. A l'interior hi havia vuit mòmies, deu sarcòfags i centenars d'amulets funeraris. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 aC), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 aC).
http://cat.elpais.com/cat/2017/04/18/cultura/1492528157_358652.html
La Casa dels Mosaics d’Empúries es reobre al públic
La Casa dels Mosaics del jaciment d'Empúries (l'Escala), una de les domus més ben conservada del conjunt arqueològic, obre aquest cap de setmana al públic. L'última tecnologia permetrà mostrar, mitjançant un recorregut guiat pels 400 metres quadrats del seu criptopòrtic (soterrani), com era i qui vivia en aquesta casa de 3.500 metres quadrats i 45 estances del segle I a. de C.
La Casa dels Mosaics és un dels elements icònics del jaciment per les seves grans dimensions i pel fet de conservar un magnífic conjunt de mosaics originals romans. Va ser completament excavada durant la dècada dels anys 40 del segle passat, moment en el qual es van recuperar alguns espais antigament soterrats, com el criptopòrtic. Va ser restaurada uns anys després, però les diverses patologies derivades del pas del temps i els problemes de seguretat van fer que es tanqués al públic.
Un equip de arqueolegs va descubrir un vaixell de l’antiga Roma enfonsat a mes de 70 metres de prufunditat. El vaixell estava en molt bon estat. Estava inalterat des de la seva enfonsament. Es creu que es de origen Sud Africà. I transpontava una mercancies.
http://elpais.com/elpais/2017/01/26/ciencia/1485456786_417876.html
Quede al descobert un lloc de joc de pilota azteca en l'antiga
Tenochtitlan
Va ser trobat al costat d'un important pemple del centre de l'actual Ciutat de Mèxic. Era una base d'un temple amb forma circular, dedicat al Déu del vent Ehécatl, era un lloc ritual.
Enllaç a la WEB:
http://www.abc.es/cultura/abci-queda-descubierto-cancha-pelota-azteca-antigua-tenochtitlan-201706081237_noticia.html
TOR302, el geperut de Torrenueva
Trobats en una localitat andalusa les restes d'un noi que va viure amb la columna torta 111 graus durant l'Imperi Romà
¿Va existir la Torre de Babel?
Descobreixen una evidencia en una antiga taula de pedra
La peça descriu un gran ziggurat construït per multituds mobilitzades des de llocs llunyans.
El primer episodi d'una nova sèrie de «secrets» del canal Smithsonian, esta atraient l'atenció sobre...
ENLLAÇ A:
http://www.abc.es/cultura/abci-existio-torre-babel-descubren-evidencia-antigua-tablilla-piedra-201705121201_noticia.html
El greix d’hipopòtam era bo per a les estries
El Museu Egipci de Barcelona dedica una exposició a la relació de la civilització faraònica amb els animals.
l’Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, “siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades”. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en què van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Heròdot i que no deixen d’impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l’escriptura com a jeroglífics.
DUrant dècades, els arqueòlegs que exploren el passat del Perú han discutit sobre els orígens i el sorgiment de la primera societat complexa al país.
Els Objectes trobats en Huaca Prieta inclouen restes de menjar, eines de pedra i Altres artefactes amb trets culturals, com cistells ornamentats i teles
Egipte està segur “al 90%” que hi ha una cambra al costat de Tutankamon
El ministre d’Antiguitats Mahmud al-Damati apunta que augmenten les possibilitats de trobar la tomba de Nefertiti.
les autoritats egípcies discrepen respecte de qui podria ocupar la cambra funerària. Reeves està convençut que el secret més ben guardat fins avui pels arquitectes de l'Antic Egipte amaga la mòmia de Nefertiti, la dona d'Akhenaton. Les restes de la reina, de llegendària bellesa, mai s'han trobat. D'acord amb els historiadors, Nefertiti va exercir un paper important en la revolucionària reforma religiosa que va liderar el faraó Akhenaton en crear un efímer credo monoteista al segle XIV aC. En canvi, els experts egipcis s'inclinen per altres candidates, com Kiya, la segona dona d'Akhenaton i mare de Tutankamon, o la seva filla primogènita Meritaton, fruit del seu matrimoni amb Nefertiti.
Una misión de arqueólogos egipcios ha descubierto la tumba intacta de un magistrado de la antigua cuidad de Luxor, según ha informado este martes el Ministerio de Antigüedades. Dentro había ocho momias, diez sarcófagos y cientos de estatuillas funerarias. Los expertos creen que el mausoleo pertenece a un funcionario de la dinastía faraónica XVIII (entre 1550 y 1295 a. C.), aunque fue reutilizado siglos después para albergar a otras momias de la dinastía XXI (del 1069 al 945 a. C.).
Tarragona desenterra el seu passat romà
L'Ajuntament i la Generalitat activen la recuperació del teatre abandonat aixecat per l'emperador August
Les restes del circ romà de Tarragona, aixecat al segle I dC, llueixen avui endreçades i fascinants. Els vestigis d'aquella pista de carreres de 325 metres de llarg on les quadrigues rivalitzaven en el que era, sens dubte, l'espectacle de masses més popular del món romà rellueixen i donen la benvinguda als qui arriben a Tarragona des de la Via Augusta. A peu d'arena hom es pot sentir Ben-Hur. Ara bé, qui té més d'un parell de dècades a l'esquena té viu en el record que, on ara s'albiren part d'aquelles graderies que acollien fins a 30.000 espectadors, no fa tant hi havia un conglomerat anàrquic de casetes, pisos, bars i fins i tot un parell de cinemes. Tarragona no sempre va cuidar Tarraco.
El Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de Tarragona s'han aliat per acaronar el llegat romà de la ciutat i donar un impuls als monuments que exhibeixen l'etiqueta de Patrimoni Mundial.
La arqueologia guarda relació amb l'antropologia, tot que aquesta s'enfoca en l'estudi de les cultures humanes i estudia les manifestacions materials d'aquesta, els antropòlegs estudien els objectes per a la comprensió de la cultura i pensament de qui el va crear i així descobrir la importància dels mateixos per intentar reconstruir la forma en què vivien, la seva política, economia, la seva estructura social i creences religioses.
Descobreixen tombes de l'època faraònica a Assuan
Es tracta de deu llocs del Període Tardà, localitzats al sud d'Egipte
Les noves tombes tenen escales que condueixen a una petita sala en què s'han trobat alguns sarcòfags i mòmies.
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas, tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
Descobreixen restes d'una nova piràmide a Egipte
La construcció pertany a la dinastia XIII, és trobada al sud del Caire
• Troben set cossos momificats en barranca de Michoacán
• Identificades 150 petjades de 21 espècies de dinosaures a Austràlia
• Troben per accident tomba amb mòmies de la dinastia Ming
fags i mòmies.
El Museu Egipci de Barcelona dedica una exposició a la relació de la civilització faraònica amb els animals
En l'Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, "siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades". Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, en la qual se'ls va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en la qual van adquirir alhora un estatut sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloshttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/06/01/catalunya/1496349315_654228.htmles) per a un grec com Heròdot i que no deixen d'impressionar-avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l'escriptura com jeroglífics.
Passeges pel teu plaer per la vora de la teva estany, el teu cor s'alegra amb els teus arbres i es refresca sota els teus sicòmors, feliç que tot això romangui per sempre ". Així resa una inscripció en una tomba egípcia que fa referència a un jardí funerari, un element sepulcral del que hi ha referències iconogràfiques i literàries però del qual no es coneixien exemples reals. Fins ara: ha aparegut un i l'ha trobat al seu excavació a l'antiga necròpolis tebana de Dra Abu el Naga (Luxor) l'equip del Projecte Djehuty que dirigeix l'egiptòleg madrileny del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) José Manuel Galán.
Un arqueoleg va descobrir un crani, camuflat entre les roques, aquest tenia la dentadura gairebé intacta, per la forma del cap es va deduir que era una nena petita. Encara tenia varies dents de llet quan va morir entre els segles I i III.
Tot això va passar en un forat fet al subsòl d'una finca del carrer Canvis Nous de Barcelona per col·locar un ascensor, això va passar al taller de l’escultora Maïs Jorba, i va decidir demanar a les seves amigues que l’ajudessin a posar-li nom, així que després de pensar-s’ho be van decidir posar-li Octavia, ja que hi ha un monument de la mateixa època anomenat així.
Prop d’aquell carrer ja es van trobar 11 cadàvers de habitants de la ciutat de Bàrcino.
La nostra espècie, Homo sapiens, podria ser 100.000 anys més antiga del que es creia. O almenys aquesta és la conclusió d'un equip de paleontòlegs després d'analitzar restes fòssils de cinc humans de fa entre 300.000 i 350.000 anys trobats al jaciment de Jebel Irhoud, al Marroc
Misteris de 10 ciutats perdudes
Brillaven, creixien, es van expandir i, de cop, desapareix. De la mexicana Palenque a Wittenoom, a Australia, llocs enigmàtics que es poden visitar.
ENLLAÇ:
http://elviajero.elpais.com/elviajero/2017/05/10/album/1494431822_314220.html#1494431822_314220_1494433618
Desxifren per primera vegada l'ADN complet de mòmies d'Egipte
Han seqüenciat tots els gens de tres mòmies. Les anàlisis mostren que els egipcis actuals estan un 8 per cent més emparentats amb africans subsaharians que amb antics egipcis
El làser llueix el dues tombes de les Catacumbes de Domitila
El projecte, iniciat el 2010, va trigar diversos anys a començar a caminar, i tres a realitzar-se
La Roma subterrània, la qual s'amaga sota els seus carrers traficades i caòtiques, segueix desvetllant de tant en tant llocs sorprenents. Com dos cubicles a les catacumbes de Domitila, a la Via Ardeatina, que el Vaticà acaba de restaurar amb tecnologia làser.
José Latova, 40 anys de fotografia arqueològica espanyola, s'exposa al Museu Arqueològic Nacional
Una particularitat de les fotografies és que només poden pertànyer als territoris destejidos del passat. Un fa clic ara mateix i ara mateix la foto es col·loca en temps pretèrits, i cada segon més llunyans. De moment no hi ha manera de fer fotos del futur.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/05/29/madrid/1496078085_708545.html
Un nou ullera instal·lat al parc arqueològic combina les imatges reals amb una detallada reconstrucció dels edificis de l'antiga urbs. Segóbriga és una de les ciutats romanes més ben conservades d'Espanya. L'espai sobre el qual se situa la ciutat, impulsada per l'emperador August, va estar ja habitat per cultures preromanes, com demostren jaciments propers atribuïts als celtes i que posteriorment serien romanitzats
Una missió d'arqueòlegs egipcis ha descobert la tomba intacta d'un magistrat de l'antiga ciutat de Luxor, segons ha informat aquest dimarts el Ministeri d'Antiguitats. Dins hi havia vuit mòmies, 10 sarcòfags i centenars d'estatuetes funeràries. Els experts creuen que el mausoleu pertany a un funcionari de la dinastia faraònica XVIII (entre 1550 i 1295 a. C.), encara que va ser reutilitzat segles després per albergar a altres mòmies de la dinastia XXI (del 1069 al 945 a. C.) .
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/18/actualidad/1492528157_358652.html
Els budes de Bamiyan, a l'Afganistan; el casc antic d'Alep i el temple de Palmira, a Síria; els mausoleus de Tombouctou, a Mali, o els antics temples de Nínive i el museu de Mossul, a l'Iraq: són tan sols alguns dels grans tresors arqueològics de la humanitat reduïts a enderrocs per les guerres i, més concretament, per les diverses variants del gihadisme. Ara, França i els Emirats Àrabs Units del Golf Pèrsic, secundats per una força internacional d'estats i mecenes privats, uneixen forces per intentar frenar el desastre.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/20/actualidad/1492706475_603208.html
Forces progovernamentals iraquians han anunciat aquest dimecres la presa de l'antiga ciutat de Hatra, situada més de cent quilòmetres al sud de Mossul, després de dos dies de combats contra l'Estat Islàmic. Els milicians del grup jihadista van provocar una important destrucció d'aquestes restes arqueològiques quan van prendre la ciutat en l'estiu de 2014. De moment, es desconeix l'estat actual d'aquesta joia arqueològica, patrimoni mundial de la Unesco.
http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/27/actualidad/1493274051_226397.html
Una remoció de runes es va convertir de sobte en una excavació arqueològica. El cap de Yum Kaax, el déu maia del blat de moro i l'abundància, va treure el cap sobre la terra. El monòlit pesa 14 quilos, fa 30 centímetres d'ample, 63 de llarg i 25 de fons, i data del període clàssic tardà, entre 600 i 900 després de Crist. La peça es va presentar el cap de setmana al municipi de Suchiapa, al sud Estat de Chiapas, tot i que es va trobar el 18 de setembre de l'any passat.
http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/25/mexico/1493139866_894704.html
Los restos humanos más antiguos de Japón
El pasado 19 de mayo fue encontrado un esqueleto que supone el hallazgo más antiguo de huesos humanos para la nación nipona y que ha sido datado con 27.000 años de antigüedad.
Ocurrió en la ciudad de Nishihara dentro de la prefectura de Okinawa.
http://es.blastingnews.com/ciencia/2017/05/los-restos-humanos-mas-antiguos-de-japon-001727979.html
Los investigadores ahondan en el enigma en torno a la legendaria civilización prerromana del suroeste de la península Ibérica
mes a
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/06/08/actualidad/1496918754_156353.html
Un equipo de buceadores descubre el posible casco casi intacto de un mercante holandés de 100 metros de eslora atacado en 1917 por un submarino alemán en la costa de Lugo
La Unesco designa siete ejemplos de protección del patrimonio cultural subacuático. Cuatro de ellos son españoles
Publica un comentari a l'entrada